Virgínia Sànchez ens ensenya els forats de casa al Versus Teatre

16.04.2013

Aquesta no és la primera obra de la dramaturga i actriu Virgínia Sànchez que, principalment dirigides per la nissaga Lucchetti, ha estrenat peces breus com ‘Olor d’ocell’, ‘Despenjades’ i ‘War-Ning’. Amb Mònica Lucchetti, l’estrena d’Els forats de casa’ la porta cap a una comèdia que deriva cap a la tragèdia domèstica després de deixar una varietat d’escenes que passen des del clàssic romanticisme de parella amb alts i baixos a l’humor i la desesperació.

 

Una escena d'Els forats de casa, al Versus Teatre

 

Tres grans matisos en un que han d’alternar els tres intèrprets sense que el resultat se’n ressenti. La mateixa autora, Virgínia Sànchez, hi fa, almenys quatre papers diferents, amb el corresponent canvi de vestuari en cada escena, esclar: el de l’amant jove, el de la telefonista d’una multinacional, el d’esposa amb dos fills i el de practicant de ioga amb aires de hippisme del segle passat. Tots semblen papers fets a mida per a ella, segurament perquè no hi ha millor caracterització que aquella que s’ha creat la pròpia autora. I se’n surt amb els quatre perquè els quatre tenen un registre personal que els diferencia.

Però, de fet, en qui realment recau el protagonisme és en l’actor Fermí Casado, un marit dels que encara tenen feina, executiu, amb dona i fills a casa i amb dret a amant joveníssima a fora, teòricament un manetes, per a més inri, però incapaç de posar remei puntualment als forats de l’aigüera de casa i al de la de ca la amant. I així és com, per dos forats sense reparar, les relacions d’una llar i de l’altra es poden arribar a esmunyir canonades avall.

Entremig hi ha un tercer intèrpret, José Sánchez Orosa, que prové de diferentes sèries televisives de fora i es retroba ara amb els escenaris catalans. Ell hi té també diverses caracteritzacions: la de l’amic de confiança del protagonista, la de l’indigent de cartrons al carrer, la del metge de la consulta final…

Els diàlegs de l’obra juguen sovint amb una sèrie d’equívocs lingüístics, sobretot en les primeres escenes en què marit i jove amant posen l’èmfasi en la doble intenció sexual dels “forats”. Acudits ingenus, expressament frívols, que mantenen un ritme de diàleg tallant i que provoquen també que l’actitud de l’executiu vagi pujant de to, fins al punt que la seva interpretació té moments de fugida de mare, tot esperant la sorpresa agredolça que l’autora li reserva amb un final inesperat per als espectadors.

 

Els forats de casa, al Versus

 

Darrere de la dramatúrgia de Virgínia Sànchez hi ha una trama d’arrel costumista contemporània i generacional que a ‘Els forats de casa’ només es desvia en alguna escena que vol imprimir, sense que hi faci falta, un caràcter més transcendent com la de la conversa entre el marit enfonsat i l’indigent perdut en el buit, potser l’única que desdibuixa la frescor que poden tenir totes les altres escenes. La por a l’esdevenidor mou tota la trama. La por, segurament, a descobrir que en la seguretat de casa, hi pot haver a vegades més forats invisibles que els dos forats sense reparar de les aigüeres.

 

«Els forats de casa», de Virgínia Sànchez. Intèrprets: Fermí Casado, Virgínia Sànchez i José Sánchez Orosa. Il·luminació: Dani Gener. So: Víctor Ramos. Escenografia i vestuari: Mercè Lucchetti. Ajudant direcció: Daniel Cuello-Esparrell. Direcció: Mònica Lucchetti. Versus Teatre, Barcelona, 14 abril 2013.