Els fantasmes de Dídac Alcaraz

“Mi Loco Erasmus” és la primera pel·lícula de Carlo Padial, Dídac Alcaraz y Carlos de Diego o el que és el mateix: Los Pioneros del Siglo XXI. El film, que en un principi pretén parlar sobre l’experiència Erasmus a Barcelona, acaba transformat en un metadocumental tragicòmic sobre les dificultats que hi ha en tot procés de creació. El trio responsable d’aquest llargmetratge i altres bestialitats aterrarà el proper 25 d’octubre a la sala Moog de Barcelona per fer un dels seus shows “Go, Ibiza, Go” en directe.

Los Pioneros del Siglo XXI tenen un món creatiu propi i molt especial. La improvisació és la base sobre la que treballen. El seu humor és complicat, per dir-ho d’alguna manera. Costa. Però un cop hi ets dins t’atrapa. Juntament amb els Venga Monjas (“Coneix la teva ciutat”), Miguel Noguera (“Ultrashow”) o Joaquín Reyes (“Muchachada Nui”), Los Pioneros del Siglo XXI han estat catalogats per Jordi Costa amb l’etiqueta del Post-humor. Si no els coneixeu de creacions anteriors, només cal que entreu al Youtube. Allà és casa seva. És on han nascut i on han crescut. Per saber de quin peu calcen podeu provar amb el show televisiu incòmode i kitsch de “Go, Ibiza, Go” o varis falsos documentals, mockumentaries, com “Tertulians” i “Mauri”.

“Mi Loco Erasmus” és una d’aquestes rareses de Los Pioneros. Es construeix a partir del projecte fallit de fer un documental sobre l’experiència Erasmus a Barcelona. Cada any arriben centenars de joves europeus decidits a passar la seva estada Erasmus a una de les ciutats mediterrànies per excel·lència. I la pel·lícula comença fent-ne una reflexió: “Barcelona és el principal destí dels estudiants d’Erasmus europeus. En canvi, però, Barcelona no apareix entre les primeres 100 universitats del món. De fet, tampoc hi ha cap universitat espanyola a la llista. Cal baixar fins la posició 176 per trobar la primera universitat espanyola. Llavors, la pregunta és: Per què vénen aquí els estudiants? ”

Aquestes, entre d’altres qüestions, són les que obsessionen al seu director Carlo Padial, escriptor, guionista, dibuixant i realitzador audiovisual, que ja s’havia preocupat anteriorment per les raons d’aquesta massiva mobilitat estudiantil. L’autor de “Dinero Gratis” y “Erasmus, Orgasmus y Otros Problemas” es proposava fer una adaptació lliure de la seva segona novel·la per aquest projecte, que és la seva primera pel·lícula.

Carlos Padial tenia molt clar que aquí el jovent no ve a estudiar i en volia retratar la “cara fosca”. Als pocs minuts de metratge però, s’adonen que la història no porta enlloc. Els estudiants, insulsos, no són ni de bon tros tan interessants com ells esperaven.

Gràcies a això, “Mi Loco Erasmus” fa un gir. Carlo Padial explica que, en aquesta dificultat per avançar i durant hores d’avorrides entrevistes, el càmera Vicenç Viaplana es va adonar ràpidament que el realment interessant de tots aquells rodatges no era el que passava davant la càmera ni els personatges que parlaven de “party” en un anglès macarrònic, sinó l’home que aguantava el micròfon: Dídac Alcaraz. Aquest ja és la cara visible del show cibernètic “Go, Ibiza, Go” on fa de presentador. Ara, gràcies a l’instint i professionalitat de Vicenç Viaplana, muta de simple entrevistador i intermediari i acaba prenent, de nou, tot el protagonisme. Tant, que “Mi Loco Erasmus” acaba convertint-se en un retrat de la seva vida i de retruc, de gairebé tota una generació. És el retrat dels clarobscurs d’un procés de creació i de la impotència d’una persona enfront els problemes per fer arribar el seu projecte a bon port. Tot plegat explicat des d’una espècie d’autoburla que deixa atònit.

Los Pioneros del Siglo XXI feia més de tres anys que intentaven tirar endavant “Mi Loco Erasmus” i les vicissituds que han hagut de superar queden reflectides a la pel·lícula. Dídac Alcaraz passant hores i hores posant veus al seu estudi. Dídac Alcaraz lluitant contra productores que li volen fer afegir personatges incoherents a la trama simplement per tenir més números en tal festival o amb tal subvenció. Dídac Alcaraz ensenyant-nos els seus dibuixos: truculents, obscurs i angoixants. Uns dibuixos que reflecteixen caos i frustració i que, animats, serveixen per il·lustrar totes aquestes escenes d’Erasmus que havien estat imaginades però que a l’hora de la veritat van ser impossibles d’aconseguir. Són els fantasmes de Dídac Alcaraz al més pur estil Goya.

Però Dídac Alcaraz no és exactament un actor. Ell és així, i aquí rau molta de la tensió que “Mi Loco Erasmus” genera a l’espectador. Dídac Alcaraz es despulla obertament i de tal manera que fins i tot coneixem a la seva família i amics. Apareixen companys de feina i coneguts del barri. Apareix la mare, amb la barreja entre preocupació i orgull tan típica de les mares. Apareix també la seva àvia en un parell de seqüències brillants i reveladores. Una és una metàfora simplíssima de la incomunicació que els personatges pateixen constantment.

L’altra part de la tensió l’aconsegueix el format. Los Pioneros se serveixen indistintament i sense pudor de Facebook, Youtube, Google Maps, càmera subjectiva, els dibuixos de Dídac Alcaraz, uns zoom in i zoom out a batzegades que fan mal als ulls… En definitiva tot un seguit de capes superposades que exemplifiquen la barreja de gèneres que compon la pel·lícula. “Mi Loco Erasmus” fa riure, però també incomoda i això, precisament, és el que aconsegueix el Post-humor.

“Mi Loco Erasmus” es va estrenar a la 45ena edició del Festival de Cinema Fantàstic de Sitges. Ara rodarà per diferents festivals. De moment a Alcine (Alcalá de Henares) dins la secció Pantalla cero, i AbyCine Festival (Albacete). El film va trigar poc a recollir bones crítiques, i de seguida se’l va comparar amb “Lost in La Mancha” o “Exit Through The Gift Shop”, ambdues sobre les dificultats per reeixir un projecte. El feixuc procés que han patit Los Pioneros del Siglo XXI ha tingut recompensa.

Ells no es cansen d’agrair l’ajuda inestimable i gairebé caiguda del cel que els va permetre tirar endavant un projecte gairebé estancat. Els Òscars (La Competència) van voler ser-ne coproductors, compartint el concepte d’”art” de Carlo Padial i companyia. La creació per la creació. La filosofia del Do It Yourself. Les ganes de fer quelcom nou i sobretot sincer, sense interessos ni estigmes. De fet, Carlo Padial va deixar molt clar que la seva intenció era “fer alguna cosa nova, quelcom que no s’hagués fet mai abans, que no s’assemblés gens a una pel·lícula”. Felicitats. Ho ha aconseguit.

Si voleu veure a Los Pioneros del Siglo XXI en acció, teniu cita el proper dijous 25 d’octubre. En directe per segona vegada a Barcelona, “Go, Ibiza, Go” arriba a la sala Moog (Carrer de l’Arc del Teatre, 3) amb uns convidats d’honor: Òscar Dalmau, Òscar Andreu i The New Raemon.