Els déus veritables de Juliane Heinemann

Sense abandonar del tot els sons del jazz, la berlinesa afincada a Barcelona Judith Heinemann s’endinsa en els paratges del l’indie folk més bucòlic i l’indie pop menys convencional.

JULIANE HEINEMANN. “True gods”. Autoeditat.

Nascuda a Berlín quan el mur encara dividia en dos la ciutat alemanya, Juliane Heinemann va arribar a Barcelona el 2006 com a estudiant d’Erasmus i va decidir que mai més no tornaria a casa. Com ella mateixa confessa, allà se sentia atrapada i aquí va experimentar com si tornés a néixer. Vinguda de nou al món, doncs, Juliane debutava discogràficament el 2009 amb l’àlbum “Aren’t You Glad to Be Here?”, un treball on evidenciava la seva formació jazzística. Dedicant des d’aleshores bona part del seu temps a exercir de guitarrista i veu de suport dels populars Delafé y Las Flores Azules, no ha estat fins ara que la berlinesa ha reprès el camí en solitari publicant el seu segon llarga durada, “True gods”. Sense abandonar del tot els sons del jazz, una mena d’amor plutònic que mai podrà deixar d’estimar, i influïda per figures com Joan As Police Woman, Fiona Apple, Joana Newsom o PJ Harvey, en el seu nou recull de peces Heinemann s’endinsa en els paratges del l’indie folk més bucòlic i l’indie pop menys convencional.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació