Els calidoscopis sonors de Los Teleplásticos

9.11.2012

Los Teleplásticos

 

LOS TELEPLASTICOS. “Vaya panorama”. Editat per MAMA VYNILIA

Anys enrere els valencians Monkey Hole, olla a vapor de riffs esmolats i ritmes demencials, van erigir-se com una de les propostes més excitants dins l’escena metàl·lica estatal. Potser per esgotament de la fòrmula, tal vegada cansats de romandre en l’anonimat, els micos van decidir separar-se. Una aventura, però, que d’alguna manera renaixeria amb aquests Los Teleplásticos, grup amb què ens retrobem amb el cantant Paco Mut, cervell pertorbat i gargamella juganera, i l’hipervitaminat guitarrista Mario Fuentes, alguna cosa així com en Hulk Hogan convertit en heroi de les sis cordes; ara acompanyats del Gastón Nosiglia al baix i d’en Chato a la bateria. Més fosc i sinistre que els dos EPs que havien enregistrat fins ara: “Teleplastia” (2009) i “…Cataplasma” (2001), a “Vaya Panorama”, sens dubte la millor de les seves tres gravacions, es presenten com una curiosa reencarnació de The Mars Volta, però defugint l’estima dels ianquis pel rock progressiu, per dur el seu radi d’experimentació al pop i al post-punk. Un fascinant calidoscopi sonor de melodies poc obvies però amb un estrany poder de seducció.

 

Etiquetes: