Elogi de les pioneres

13.03.2017

El Maldà s’ha afegit –gairebé involuntàriament- a la llista de sales de Barcelona que estan programant obres de teatre sobre el món de la dona i el seu paper a la societat. Estrenada (ni fet a posta) el dia 8 de març, i amb un equip 100% femení, Barbes de balena versa sobre la figura de Dolors Aleu, la primera llicenciada en Medicina a Espanya i la seva enorme carrera d’obstacles per a aconseguir-ho. Una dramatúrgia rica que incorpora múltiples elements de reflexió sobre si la situació de la dona ha canviat o no més de cent anys després. Es pot veure fins al 9 d’abril a la coqueta sala del Gòtic.

Una imatge promocional de ‘Barbes de balena’, que es pot veure al Maldà

A la dramaturga Anna Maria Ricart li encanten els subtítols. M’atreviria a dir que gairebé totes les peces que firma d’ençà que es va graduar a l’Institut del Teatre en porten. L’última en estrenar-se (i en té tres simultànies a la cartellera!), Barbes de balena, no és l’excepció: hi afegeix “o de què estan fetes les cotilles”. Ah, una obra sobre cotilles, pensarà algú (…) Una obra sobre cotilles?! Sí i no. Barbes de balena és una delicada peça d’orfebreria, un petit gran mosaic multidisciplinari (text, música, cant, dansa) que narra la història de Dolors Aleu i Riera, la primera dona en llicenciar-se en Medicina a Espanya i les dificultats que va tenir per exercir una professió que li era vetada. Aquesta biografia serveix com a trampolí per endinsar-se en l’odissea de les pioneres i torna a posar en safata la situació de la dona avui en dia.

L’obra comença i acaba amb les quatre actrius, cantants i ballarines (excel·lents i estupendes totes, sense excepció: Ariadna Cabiró, Núria Cuyàs, Laura López i Anna Romaní) al voltant d’un piano, declamant el nom de les seves àvies i besàvies -les seves nissagues, en definitiva-, explicant les seves professions i els seus anhels. Cuyàs, a més, és la rebesnéta d’Aleu, la qual cosa li dona a l’obra una pàtina nostàlgica i alhora reivindicativa entendridora, sobretot, com és natural, la seva interpretació, que fa de fil conductor de l’espectacle.

La tesi (1888) de la doctora Aleu portava per títol “De la necesidad de encaminar por nueva senda la educación higiénico-moral de la mujer”, i era una defensa aferrissada de la importància de l’educació de les dones, no només com a éssers individuals, sinó com a element essencial per a la consecució d’una societat millor. A més, subratllava els efectes perjudicials que la cotilla tenia per a la salut de la dona, i advocava per la seva desaparició. Irònica paradoxa, ja que l’Església també li feia mala cara, però perquè la considerava un mètode anticonceptiu que atemptava contra la principal raó de ser del gènere femení.

Les cotilles i la roba interior són el vestuari de ‘Barbes de Balena’

Reals o imaginàries, visibles o invisibles les cotilles, Barbes de balena (és el material amb què està feta aquesta peça de roba) discorre per moltes aigües. Incorpora una interessant banda sonora configurada no només per les tecles del piano que hi ha a escena (mèrit també d’Ariadna Cabiró), sinó pels testimonis enregistrats de les àvies de les intèrprets, anuncis publicitaris de diferents èpoques, retalls d’una Vanguardia centenària, i fins i tot uns simpàtics peixos que neden en cercles i fan honor a la seva memòria, tot subratllant que les cotilles del mil vuit-cents potser no han desaparegut del tot, sinó que s’han transformat en unes subtils o no tan subtils manilles que encadenen encara avui la meitat de la població.

Mònica Bofill és l’encarregada d’encaixar totes les peces d’aquest poètic trencaclosques, i ho fa de manera fresca i intel·ligent, tot configurant un espectacle que llisca entre la memòria i la reinvindicació, que no el pamflet. És de justícia subratllar la tasca de Maria Albadalejo, que no només firma l’escenografia, simplíssima fins al minimalisme, on destaquen dues peixeres multiusos, sinó el vestuari: les quatre protagonistes desfilen amb roba interior del segle XIX, bonica metàfora de la seva nuesa davant del món hostil i dels ginys que s’han de col·locar per sortir a l’exterior. Perquè com diuen elles mateixes: la doctora Aleu parlava de la necessitat de desterrar la cotilla, però ho hem aconseguit?

Activitats paral·leles al voltant de Barbes de balena:

– Dimecres 15 de març: col·loqui postfunció de Barbes de balena amb Dolors Cuyàs, besnéta i responsable familiar del llegat de la Dra. Aleu, i les co-creadores de l’espectacle.
– Dijous 30 de març: col·loqui postfunció Dones que obren camí amb Agnès Garcia Ventura, historiadora i música, especialista en estudis de gènere, i les co-creadores de Barbes de balena.