El viatge d’un heroi que es diu esperança

11.04.2017

El Gran Futur de l’italià Giuseppe Catozzella (Sembra llibres, 2017) narra el viatge a Ítaca d’un beduí que té una ferida de guerra i un cor transplantat de cristiana. Júlia Bacardit en fa la seva lectura.

Giuseppe Catozzella | Foto: © Leonardo Cendamo

Una illa, una família humil que en serveix una de rica. Hi ha una traïció, una fugida i l’escenari d’una guerra intermitent entre l’exèrcit regular i els negres, els bojos de la xaria, al-shabab, la versió est-africana de l’estat islàmic. El protagonista és l’Alí i és l’Amal, que són els dos noms que marquen un abans i un després a la seva vida. Amal o “esperança” és el segon nom, el que li posa la seva mare beduína després que ell sobrevisqui a una explosió i a un transplantament de cor força poc realista si tenim en compte que el protagonista és pobre —és clar que de vegades hi ha rics que, si els el tornes, estan disposats a fer-te un favor. El cor d’Alí-Amal és un cor en guerra amb si mateix, amb la seva condició d’esclau, de beduí, de musulmà a mitges. Amal arriba a pensar que l’únic que pot acallar la seva ira és la guerra.

Amal amaga un secret que li impedeix créixer i decideix fer la gihad, primer la que ha de conduir cap a un mateix i cap a una vida recta i després l’altra, la que es fa amb les armes segons ordena la xaria. Amal segueix la profecia que un dia va llençar-li una vella del poble, que deia que ell havia de portar la guerra al seu poble. La profecia es compleix, i un cop complerta es desfà. La primera part de la novel·la és molt poètica sense semblar-ho, infantil i carregada d’amor per la naturalesa. L’acció transcorre (va transcórrer) en algun punt entre Kènia i Somàlia, en una illa que no s’especifica però que devia ser Socotra o Kilmia. Allà Catozzella va escoltar la història d’un Alí-Amal de carn i ossos i ha escrit un llibre basat en fets reals. Al final de la novel·la se’ns explica, quan ja crèiem que tot era una ficció. L’autor agraeix a Human Rights Watch i a UNHCR la seva indispensable col·laboració. Era molt difícil que Catozzella hagués inventat i escrit aquesta història sense sentir-la, impossible que entengués res sense parar molta orella.

Del seu viatge a Somàlia i Kènia, Catozzella en va treure un altre llibre, Córrer sense por, també publicat per Sembra llibres i basat en Samia Yusuf Omar, la somalí que va córrer (i perdre) als Jocs Olímpics de Londres sense haver entrenat ni estrenat una vambes com cal, sota un burka i d’amagat dels soldats de la por que per defensar la xaria prohibeixen la vida. Samia Yusuf Omar va morir a les costes de Lampedusa quatre anys més tard, el 2012, després d’una travessia via Líbia durant la qual va relatar el seu viatge. Us ho explica Ester Seguí aquí. Diuen que Catozzella va tenir accés al diari que la Samia va escriure durant la travessa, i que d’aquí ve el to honest i colpidor del llibre. Alguna cosa similar passa amb El Gran futur, que mentre el llegeixes t’imagines que t’ho explica un musulmà de naixement, algú avesat a la terminologia corànica i als rituals. No fa gaire vaig llegir NO de Saïd el Kadaoui, novel·la d’un fill de marroquins emigrats que remuga i renega de les pautes que cal seguir per complir amb la idea de musulmà. A NO, el Kadaoui ironitza sovint sobre els musulmans amb crostes al front, crostes ocasionades per la seva obstinació en l’oratòria. Amal s’atipa de refregar el front contra terra i seguir les normes, d’esperar en va que arribin la revelació i la purificació.

Celebro anunciar-vos que Giuseppe Catozzella està a l’altura dels periodistes de primera línia, en el sentit literari i geogràfic del terme: els que van als llocs dels fets i escolten i narren com si els hi anés la vida, més interessats en el que ha de dir la gent que ha viscut de primera mà la història que en el que diu no sé quin líder a no sé quina roda de premsa. Si, com Svetlana Aleksiévitx o Giuseppe Catozzella, escoltes i escrius el que t’expliquen, se t’acut que ben sovint la realitat imita la ficció, i a la inversa. Les dones amb qui topa Amal-Alí ens acosten a la Scheherazade de Les mil i una nits, i la trajectòria d’ell és calcada a la dels herois dels mites, que surten per buscar la puresa i la troben al punt de partida, després de moltes barbaritats i confusió, quan menys se l’esperaven.