El viatge a la Lluna

5.01.2013

‘El viatge a la LLuna’ és un espectacle de teatre familiar que es pot veure fins aquest diumenge a la Sala Tallers del Teatre Nacional. Obra estrenada l’any 1966 per Xavier Montsalvatge i Josep M. Espinàs, la podem veure ara en una recreació del músic Albert Guinovart i el dramaturg Pau Miró.

 

El viatge a a Lluna | Foto d'Igor Cortadellas

 

L’any 1966, ni l’home ni la dona no havien trepitjat encara la Lluna. La famosa petjada de Neil Armstrong, retransmesa en blanc i negre per televisió una calorosa nit del 20 de juliol, no es produiria fins al 1969. Ja feia temps, però, que les potències de la Guerra Freda jugaven a enviar coets a l’espai per veure qui descobria més aviat el que hi havia milers de quilòmetres enllà enmig de la galàxia.

Mentrestant, la humanitat es conformava a mirar la Lluna com un satèl·lit que els feia llum de nit i que, a més de provocar en alguna de les seves fases la llegenda de l’home-llop, també servia per encolomar-li tota mena de romantismes tronats dels quals no s’escapa ni en Cyrano de Bergerac.

No és estrany que un conte musical que tenia de protagonista la típica colla de mitjan segle passat que intentaven arribar a la Lluna amb un coet casolà atragués l’interès de les criatures d’aquell moment i, per què no dir-ho, també el dels grans que no s’atrevien a diagnosticar que a la Lluna no hi havia res de res.

Amb la distància del temps transcorregut des de l’estrena de ‘Viatge a la Lluna’, gairebé cinquanta anys, i tenint en compte tot el que ha passat des d’aleshores en relació a l’espai, el mateix conte ha de fer mans i mànigues per esdevenir encara fantasiós i creïble.

La clau, esclar, és partir de la base musical que va imprimir el compositor Xavier Montsalvatge (Girona, 1912- Barcelona, 2002) i el text que va escriure Josep Maria Espinàs (Barcelona, 1927), però ampliada amb la nova composició d’Albert Guinovart (Barcelona, 1962) i la continuació de la trama a càrrec de Pau Miró (Barcelona, 1974). Un diàleg, doncs, entre dues generacions de creadors per acabar confegint un espectacle que manté la ingenuïtat de l’aventura de l’espai —si ens oblidem del pioner Georges Méliès i dels cineastes moderns que han tocat el món de les galàxies amb efectes especials de tota mena— combinada amb la frescor del musical contemporani.

La posada en escena de teatre musical amb una parella d’intèrprets-narradors, situats en una gelateria moderna, i la formació de catorze músics, es complementa amb una aportació de l’il·lustrador Sebastià Serra, que pren forma animada en una projecció treballada per Jordi Caba. És a dir, la projecció amplia, en llenguatge cinematogràfic, allò que a l’escenari s’insinua en forma de narració clàssica, cosa que fa que els que ja saben que això d’anar a la Lluna, avui en dia, és pa sucat amb oli, vegin en l’animació una transcripció de la realitat al món fantàstic, en clau de còmic o dibuixos animats.

 

El viatge a la Lluna | Dibuix de Sebastià Serra

 

Tot plegat, però, per posar sobre l’escenari la carta amagada de Xavier Montsalvatge, i que també es fa seva Albert Guinovart, que és un rerefons pedagògic que doni a conèixer de manera divulgativa no només els instruments d’una orquestra, com han fet al llarg del temps altres compositors, sinó també els diversos elements musicals d’una composició i la diversitat d’estils i gèneres musicals.

És per això que els dos intèrprets combinen el diàleg parlat amb el diàleg cantat i la trama avança amb aquests dos registres durant l’hora de l’espectacle amb un ritme que va pujant de to, que també dóna un cert joc interpretatiu als catorze músics, i que té el seu punt més animat en una peça que barreja des del tango al vals, passant pel flamenc, la sardana o la tarantel·la, i que no escatima una mirada preadolescent amb l’intent i les dificultats que comporta fer un petó per primera vegada.

Estrenat ja fa un any a Temporada Alta, l’espectacle va comptar en les seves primeres funcions amb el cantant Miquel Cobos i l’actriu Anna Moliner, com a protagonistes. En aquesta estada al TNC, Ivan Labanda i Xènia Reguant ocupen ara els dos papers principals aportant-hi la seva ja llarga experiència com a intèrprets teatrals o de musicals.

 

Viatge a la Lluna». Música de Xavier Montsalvatge i Albert Guinovart. Text de Josep Maria Espinàs i Pau Miró. Dramatúrgia de Pau Miró. A partir d’una idea de Murtra Ensemble. Intèrprets: Ivan Labanda i Xènia Reguant. Músics Murtra Ensemble: Núria Andorrà, Bernat Bofarull, Xavier Castillo, Berta García, Cristina Granero, Jordi Guasp, Cristina Membrive, Enric Monfort, Dolores Nycz, Joan Orpella, Daniel Ortuño, Alba Pujals, Mireia Quintana i Pau Roca. Músics suplents: Enric Camarassa, Alejandro Ortuño i Mique Vich. Escenografia i vestuari: Sílvia Delagneau. Ajudant vestuari: Cristina Granero. Il·luminació: Maria Pons i Marco Rubio. So: Jordi Rotés. Vídeo: Paula Bosch i Eugenio Szwarcer. Il·lustracions: Sebastià Serra. Animacions: Jordi Caba. Coordinació artística: Igor Cortadellas. Ajudant direcció: Cristina Granero. Direcció: Pau Miró. Sala Tallers, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona, 15 desembre 2012. Preu: d’11,20 € a 22,41 €. A partir 6 anys.