‘El test’: un dels èxits teatrals d’aquesta temporada

5.03.2016

No és, o no hauria de ser, un estigma, però la interrelació entre guionatge i teatre sempre ha estat positiva, malgrat els puristes. I en el teatre català, ja fa temps que se’n veuen els resultats. Una de les últimes sorpreses és aquesta obra de Jordi Vallejo Duarri, autor de la generació dels trenta anys, que, per cert, el 2014 va obtenir amb El test, en una primera versió, el Premi de Teatre Fray Luis de León de Castella i Lleó.

'El test', de Jordi Vallejo, amb David Bagés, David Vert, Dolo Beltran i Mima Riera

‘El test’, de Jordi Vallejo, amb David Bagés, David Vert, Dolo Beltrán i Mima Riera

Amb una llarga trajectòria, doncs, com a guionista, format a l’ESCAC (Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya), Jordi Vallejo debuta ara com a dramaturg amb aquesta comèdia, si és que es pot qualificar de comèdia, sobre les relacions humanes i la capacitat d’autodestrucció que tothom porta dins.

Ja ho diuen: com més cosins, més endins. I malgrat que aquí no es tracta de cosins, sí que tres dels quatre personatges són allò que tòpicament s’anomenaria “amics de l’ànima” o, vulgarment, “carn i ungla”.

I és que hi ha molta carn per unglar en aquest sopar d’amics que Jordi Vallejo, autor, i Cristina Clemente, directora —amb experiència també com a autora—, posen sobre l’escenari, emmarcat en un elegant espai escenogràfic del també dramaturg Jordi Casanovas. Un trio que en comptes d’enrampar-se per voler anar cadascú a la seva el que fa és enfortir la proposta segurament perquè els guia, als tres, la seva vena interna com a autors.

La pregunta de la sinopsi és coneguda i no desvelem res de nou: ¿Vols un xec amb 100.000 euros ara mateix o 1 milió d’euros d’aquí a deu anys? Jordi Vallejo ho aplica a la ficció d’un test psicològic del personatge de la Berta (Mima Riera), la companya del Toni (David Bagés); uparella que, sobretot ell, ha fet fortuna als inicis de la bombolla immobiliària i que encara li dura. Ell, bon amic de la Paula, naturalista i membre d’una oenagé (Dolo Beltran) i del seu marit, l’Hèctor (David Vert), possibilista i carregat de paciència per retenir i dissimular el seu materialisme. Una altra parella —però aquesta les passa magres econòmicament—, que té una filla petita (la Martina, absent) a qui no pot donar tot el que voldria, un bar per ampliar que només produeix pèrdues i un sogre (el Paco, absent), el pare de la Paula, cap d’una gestoria pròpia, de qui l’Hèctor no vol saber res ni rebre cap ajut.

Però l’autor Jordi Vallejo aplica una prova psicològica tan senzilla com la del Test del Núvol, que consisteix a presentar el dilema a una criatura de si vol un caramel ara mateix o esperar un temps per tenir-ne uns quants d’acumulats. La vella llei de la guardiola o la vidriola, vaja. O es va mantenint i omplint de mica en mica o es trenca de seguida i s’hi esgarrapa el que hi ha.

"El test" pot convertir-se en un dels èxits d'aquesta temporada

‘El test’ pot convertir-se en un dels èxits d’aquesta temporada

Però aquesta és només l’excusa per crear una trama d’embolics i de subtil profunditat psicològica sota un aparent registre costumista —amb algunes fugaces concessions lingüístiques perquè no sigui dit que no utilitzen “el català que ara es parla”— que va revelant l’interior de cadascun dels quatre personatges i que els va portant, els quatre, cap a un carreró sense sortida on no es veu la llum i que acaba autodestruint-los fins a arribar a la sorpresa final, una sorpresa que, tot i que es fa esperar, els espectadors no es penediran de mantenir el suspens durant noranta minuts perquè és el que acaba arrodonint i donant sentit a una trama que els quatre intèrprets no paren de fer atractiva progressivament.

Atenció, doncs, al tarannà entre casolà i murri de l’actor David Bagés (Toni) —com si fos aleshores mateix al menjador de casa—; la calma inicial, l’ascens furibund i la davallada de David Vert (Hèctor) —com si li hagués quedat alguna cosa a ensenyar i dir encara del personatge de casteller amb el braç trencat de l’anterior obra «Vilafranca»—; la indecisió, l’austeritat i la salvaguarda dels principis (“abans morta!”) de l’actriu i cantant de Pastora, Dolo Beltran (Paula)—; i l’espetec pragmàtic, superb i analític 24 hores / 365 dies de Mima Riera (Berta) en un nou paper fet per a ella, aquesta vegada de psicòloga mediàtica —¿se n’hi resisteix cap?—, amb consultori pagat per la seva parella, el Toni, en ple Passeig de Gràcia, un paper que mostra una vegada més la capacitat versàtil de registres d’aquesta jove actriu.

El test de Jordi Vallejo, els espectadors ho notaran de seguida, sí que ressona a situacions similars que han aparegut recentment als escenaris (“Els veïns de dalt”, de Cesc Gay; o “El nom”, de Mathieu Delaporte i Alexandre de la Patellière; o “Un déu salvatge”, de Yasmina Reza), però té un toc personal, original i de cultura pròpia, i si bé clona la situació de dues parelles com a protagonistes, fuig de les temàtiques que en aquelles altres obres s’exposen. I precisament per això “El test” es perfila com un dels èxits teatrals d’aquesta temporada i, més endavant, si els fils dramatúrgics li són propicis, amb una gira que, pel seu rerefons de caràcter universal, no hauria d’escatimar l’intent de trapassar fronteres culturals nord enllà, on ingènuament encara diuen que la gent és neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç… i precisament per això els convé, de tant en tant, una clatellada com la que propina El test.

El test, de Jordi Vallejo. Intèrprets: David Bagés, Dolo Beltran, Mima Riera i David Vert. Espai escenogràfic: Jordi Casanovas. Vestuari: Irantzu Ortiz. Caracterització: Lucho Soriano. Cap tècnic: Xavier Xipell. Ajudant direcció: Sílvia Navarro. Direcció: Cristina Clemente. Sala Muntaner, Barcelona, 2 març 2016.