El retrat de Barcelona

El Museu del Modernisme Català exposa el seu patrimoni fotogràfic, que ofereix una imatge captivadora de la Barcelona del 1900. Els gustos i les preferències estètiques dels burgesos barcelonins de l’època també es poden descobrir en la renovada presentació de la col·lecció permanent.

El Museu del Modernisme de Barcelona celebra el seu cinquè aniversari amb la primera exposició temporal del seu patrimoni fotogràfic, que ofereix una imatge captivadora de la Barcelona del 1900. Els gustos i les preferències estètiques dels burgesos barcelonins de l’època també es poden descobrir en la renovada presentació de la col·lecció permanent.

Grup de dones, autor desconegut, cessió del Dr. Oms

La sala d’exposicions d’aquesta institució, nascuda exclusivament de la iniciativa privada, dóna a conèixer un aspecte inèdit del seu fons, i exposa més d’una seixantena de fotografies, entre plaques de vidre originals i reproduccions modernes. Mentre repassa les primeres fites de la tècnica fotogràfica, la mostra ens endinsa alhora en les transformacions urbanístiques i socials d’una Barcelona que tot just ha enderrocat les muralles i es prepara per ser una gran capital europea moderna.

Les instantànies exposades, propietat del mateix museu, del doctor Josep Oms i de Jordi Baron, capten les aspiracions d’una ciutat que vol manifestar la seva puixança econòmica amb els edificis i monuments emblemàtics erigits a l’Eixample. Hi figuren els ambiciosos projectes de la Via Laietana i de les grans exposicions, així com els canvis de l’estructura urbana per donar pas al tramvia i al metro.

També s’hi reflecteix la nova societat de l’oci, que enlaira globus aerostàtics i popularitza esports com ara el ciclisme, la vela i les carreres de cotxes. No hi falta la classe que domina aquest temps de canvi, una burgesia segura del seu paper i que, fins i tot en els espais íntims, es fotografia amb l’intent de transmetre una imatge precisa: la riquesa, revelada per l’elegant moda femenina, i les idees de progrés que s’intueixen en les converses masculines. Els Carulla —com ja havien fet en versió pictòrica Rusiñol i Casas— es fotografien dins d’un cotxe tot just estrenat, però més que la ironia dels modernistes expressen entusiasme i orgull per la nova era tecnològica de la humanitat.

En aquest viatge amè per la Barcelona de 1888 a 1920, el poder de preservació de la memòria, propi de la fotografia, s’amplifica gràcies al diàleg amb les peces de mobiliari, escultura, pintura i arts decoratives que envolten el visitador entrant i sortint de l’exposició. Les obres completen i enriqueixen l’univers explicat per les instantànies.

Paisatge urbà (Passeig de Gràcia), autor en estudi, oli sobre tela.

Així, el passeig de Gràcia fotografiat amb les minyones amb cotxets remet a l’oli de nova incorporació que presenta una perspectiva nocturna del mateix carrer; la fotografia del Monument al Doctor Robert, símbol del Josep Llimona més cívic i públic, fa de contrapunt a l’escultor íntim definit exemplarment pel melancòlic marbre del Desconsol que presideix l’entrada a la sala d’exposicions.

D’una manera semblant, els erminis i les sedes de les senyores que miren fixament la càmera retornen en l’elegant indumentària de les dames de les grans teles de la col·lecció, que ens recorden també com la pintura encara estava lluitant feroçment per mantenir el lideratge com a art d’autorepresentació.

En una altra instantània, un burgès dandi que ja prefereix el nou mitjà fotogràfic per donar fe de les seves aspiracions artístiques. L’home seu sobre una cadira que prové de la botiga de Francesc Vidal, on deu haver transitat bona part de l’excel·lent mobiliari modernista que trobem a la planta principal del museu. Entre aquestes joies de l’ebenisteria s’ha incorporat per a l’ocasió un piano d’Ortiz i Cussó de clares influències japonistes, que priva de qualsevol caràcter episòdic el vestit orientalitzant de la model fotografiada a la sala inferior i emmarca els dos moments dins d’una de les influències artístiques més rellevants de 1900.

Aquests i altres paral·lelismes que es poden construir entre les peces de l’exposició temporal i les de la col·lecció donen unicitat i coherència a aquesta proposta del Museu del Modernisme de Barcelona. Teniu temps de visitar-la fins al 15 d’octubre.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació