El púgil que boxejava amb un sol braç

29.05.2017

Un Tennessee Williams inèdit que Hollywood no va voler portar al cinema per ser massa provocatiu. Aquest és el reclam que el Teatre Akadèmia fa de One arm, l’obra que té programada fins al proper diumenge 4 de juny. Un film sobre joves estafadors, prostituts i els seus solitaris clients no era benvingut a la meca del cinema de l’època, però la versió teatral no fa fàstics a un argument sobre la pèrdua, el perdó i la redempció i, evidentment, al tractar-se d’un Williams, sobre l’homosexualitat i la identitat personal.

Homosexualitat i prostitució són alguns dels temes de ‘One arm’, al Teatre Akadèmia

Feia temps que no arribava a Barcelona (almenys que jo recordi) un espectacle que penjava a la porta un rètol de “producció no recomanada per a menors de 14 anys”. La producció en qüestió no és altra que One arm, una peça basada en un conte de curt i posterior guió cinematogràfic de Tennessee Williams, que el dramaturg veneçolà Moisés Kaufman va convertir en obra de teatre i que ara l’Akadèmia ens porta dirigida per Agustí Estadella. El contingut d’algunes escenes, el llenguatge cru d’alguns diàlegs, l’homosexualitat explícita i el sòrdid món de la prostitució masculina ha fet que el petit teatre de l’Eixample avisi els espectadors de pell fina del que es cou a dins.

One arm és la història d’Ollie Olsen, un granger d’Idaho que s’enrola a la Marina nord-americana i esdevé campió de boxa. Un tràgic accident el mutila, perd el seu braç de púgil, i es veu abocat a llogar el seu cos d’insomni a qui necessiti desfogar-se. En aquest viatge sentimental i emocional, Olsen s’endinsarà a les ànimes solitàries de l’Amèrica dels anys 60 i farà un retrat desesperançador de les seves misèries humanes, talment extretes del quadre Nighthawks, d’Edward Hopper.

El personatge principal, Olsen, sobre qui pivota íntegrament la funció, està més que dignament interpretat per Carles Roig (a les antípodes de la seva imitació de Neymar, per a qui segueixi el Crackòvia). En paraules del director de la versió catalana, traduïda per Víctor Vilca, a Olsen se’l pot agermanar amb d’altres personatges inoblidables de l’univers Williams, que va modelar tan bé que han esdevingut icones per a la posteritat: en Brick de La gata sobre la teulada de zinc, el Chance de Dolç ocell de joventut, o fins i tot la Blanche Dubois d’Un tramvia anomenat desig. Hi estic totalment d’acord. Personatges- com el mateix Williams- solitaris, turmentats, reprimits i incompresos, sense cabuda al món que els ha tocat viure.

Vuit intèrprets es multipliquen en diversos papers a ‘One arm’, al Teatre Akadèmia

A One arm, Roig se suma a un elenc de 8 actors pràcticament desconeguts (a excepció d’una Àurea Márquez sempre a l’alçada i polivalent, i a un Xavier Capdet tot terreny) que es multipliquen en una vintena de papers. S’agraeix descobrir noves frescors interpretatives, encara que algunes estiguin més reeixides que d’altres, també en funció dels personatges que encarnen. Cal subratllar igualment la presència d’un narrador (poc habitual a l’escena catalana), aquí correctament interpretat per Joel Minguet que, cigarreta, whisky, i màquina d’escriure a l’abast –el podríem endevinar com un alter ego del mateix Williams?- va fent acotacions del que l’espectador veu o veurà a escena.

El nostre Olsen-Roig s’ha d’obrir pas a la vida a base de garrotades, però quan s’és manc, els ganxos ja no són efectius, i cal explorar noves vies que resultin igual de feridores, encara que el llast tingui conseqüències irreversibles. Olsen acaba engarjolat (així comença l’obra), i el narrador, com qui desfulla una margarida, serà l’encarregat d’acompanyar-nos en el seu itinerari vital que ens porti a descobrir perquè aquell pres tan rebel camí del patíbul rep correspondència sense parar en sobres de coloraines.

“La no permanència és l’ordre de la civilització” li etziba en un moment donat un personatge a un altre. Aquest aforisme ens serveix per resumir una obra ben tramada, curta, amb bones interpretacions, i que es mereix més recorregut que les tres setmanes que l’Akadèmia li ha adjudicat.