El pianista Eduard Fontbona desenterra dotze sonates catalanes

Columna Música acaba d’editar el nou disc del pianista Eduard Fontbona, que ha enregistrat dotze sonates catalanes de tres compositors catalans del segle XVIII. Darrera d’aquesta iniciativa hi ha molt d’ofici, però també una esperançadora idea de país.

Fontbona encetà la seva carrera professional com a compositor amb l’opera prima “La Nit dels Orígens” (Ars Harmonica, 2009), vuit composicions per a piano sol que ja marquen un estil eclèctic molt peculiar, que anuncia com l’ínclit poeta de Sarrià J. V. Foix que “m’exalta el nou i m’enamora el vell”. Va seguir després amb “Sons de l’hivernacle” (Picap, 2011). Aquest segon disc aplega set composicions originals per a piano sol enregistrades el 2010.

A partir de la seva experiència com a professor, va creure convenient buscar noves partitures per evitar les de sempre. La sonata és una forma musical molt ben estructurada, ideal per a donar classes. Calia buscar-ne de noves, doncs. I va trobar-ne dotze, algunes de les quals del tot inèdites, posant a l’abast dels seus alumnes les partitures i del públic en general un nou enregistrament.

Amb aquesta intenció van néixer les “12 sonates catalanes” (Columna Música, 2012), representatives de l’anomenat classicisme català: Narcís Casanoves (1747-1799), Benet Brell (1786-1850) i Josep Gallés (1758-1836). Tot i que van ser pensades per clavicèmbal, orgue o pianoforte estan interpretades al piano modern actual.

Amb aquest tercer disc, Eduard Fontbona treu a la llum 12 sonates que estaven sepultades pel temps, la pols i l’autoodi d’una provinciana cultura que creu que sempre és millor allò que ve de fora i menysprea tot allò que té de propi. Rigor, professionalitat, autoestima i una idea de país que hauria d’il·luminar la catalana terra, amb la feina ben feta i sense prejudicis suïcides.

Més info aquí.