El Gran Mascle Pitt al rescat

A la pel·lícula Guerra Mundial Z uns malvats zombies volen contagiar la seva malaltia als sans, però per sort el Gran Patriarca Brad Pitt, ha arribat per protegir a la seva prole. Roger Ferrer Ventosa en fa una anàlisi del darrer blockbuster d'aquest estiu.

A la pel·lícula Guerra Mundial Z uns malvats zombies volen contagiar la seva malaltia als sans, però per sort el Gran Patriarca Brad Pitt, ha arribat per protegir a la seva prole. Roger Ferrer Ventosa en fa una anàlisi del darrer blockbuster d’aquest estiu.

Què poden 7 mil milions d’infectats, rabiosos que batrien tots els rècords olímpics, contra el Gran Cap Blanc? Com acostuma a succeir en moltes pel·lícules d’acció, Guerra mundial Z reuneix prototips retrògrads per guanyar-se el seu espectador ideal. Sembla que la gran indústria ja només pugui realitzar productes de gran pressupost d’acció trepidant, farcides d’efectes especials, i concebudes per causar un gran impacte amb campanyes de marketing agressives, que arrosseguin espectadors durant els primers dies de projecció, en uns productes amb un cicle de vida cada cop més curt.

En molts blockbusters de temàtica similar apareixen els mateixos clixés: Armageddon, El dia de demà, Sóc llegenda, La guerra dels móns, Independence Day (en aquest cas, amb el mascle salvador dividit entre quatre, un d’ells el president dels Estats Units, per no errar el tret). No demanem que canviïn els fonaments dels films blockbuster (no serviria de res), però sí que almenys reclamem que li posin una mica d’inventiva, que intentin sorprendre. No tot l’ingeni ha d’aplicar-se als efectes especials. No copien 28 dies després? Doncs també podrien haver-se inspirat en la seva capacitat de jugar amb els tòpics per, si cal, subvertir-los.

Brad Pitt interpreta a un intrèpid pater familias en la seva versió 2013, amb dots tant militars com científiques; a més, havent sopat és capaç de fer-li un massatge a la dona i d’explicar La Caputxeta Vermella a la mainada mentre el llop zombie udola a fora; l’actor representa aquest paper sense sortir-se del guió: agressiu, diligent, bon tirador. Ell s’encarrega de tots aquells aspectes actius (portar la caça) dintre de l’estructura familiar.

La seva dona, en canvi, es dedica a protegir les criatures sense moure’s del lloc, no amb accions positives sinó simplement interposant el seu cos o xisclant quan veu un zombie. Rebaixant tant el seu paper que quan fa alguna cosa (trucar al seu marit) només serveix per desvetllar els endormiscats zombies i que estiguin a punt de cruspir-se’l. Aquestes dones… La crítica dels estudis de gènere s’atiparan d’analitzar aquest film. Pot ser divertit llegir les ressenyes de grans feministes amb textos sobre cinema fantàstic, com Barbara Creed o Vivian Sobchack. Els creadors de Guerra Mundial Z no han vist encara Alien? Perquè la feminitat retratada és bastant diferent.

Pel que fa als fills, el seu paper resulta merament simbòlic, destinataris dels esforços de l’heroi. Segons l’estructura de la narració de Greimas, signifiquen una mena de trofeus que el protagonista obtindrà si supera les proves del concurs. Que giri la ruleta caníbal i comenci la diversió. Com a 2012, pel·lícula amb la que té més d’un paral·lelisme, la família serveix com excusa argumental i omple per ella sola el sistema de valors dels protagonistes. De fet, a 2012 encara van ser més retrògrades. Una sèrie de calamitats demostren que les profecies Maya encertaven: la Terra inicia un nou cicle, el que suposarà una transformació radical. L’única sortida per a la humanitat rau en fabricar unes versions postmodernes de l’arca de Noé, per tal de que uns pocs es puguin salvar. Quins? 2012 esdevé una lliçó pràctica de la ideologia hegemònica aquestes darreres dècades. Es salven aquells que s’ho puguin permetre. D’aquesta manera, el film es converteix en una metàfora perfecte del que està passant durant la crisi.

Els supervivents de Guerra Mundial Z, com els de 2012, es resguarden en el darrer reducte de la tecnocràcia, els últims de Filipines dels dominadors, el que queda del poder polític i militar, a més de científics encarregats de solucionar l’embolic. Com defineixen la seva cosmovisió aquests tecnòcrates? Segons afirma un científic, la mare natura és una gran assassina en sèrie a qui li agrada que admirin el seu crim (recomanem concloure la frase sociópata amb un motherfucker: queda molt de paio dur).

Però és que Guerra Mundial Z no és només sucosa en clau feminista. Els seus productors i creadors no tenien suficient amb l’elogi del mascle guardià; volien més material sensible reaccionari. Apareix l’Altre per excel·lència a occident, el Jueu. Informen al protagonista de que les obres del mur de separació amb els palestins s’han acabat tot just abans de que s’iniciés la pandèmia. Un nou cas d’antisemitisme en la tenebrosa història de la cultura occidental? Ja el gran referent de Guerra Mundial Z, 28 dies després, havia comès la indignitat de convertir en culpables de la pandèmia a un grup contrari al maltractament d’animals

Però quan ja temíem aquest nou afront, resulta que no, que ara Israel és el gran amic de la cultura hegemònica, encara més pel liberal Hollywood, (encara que ja no estiguem al temps dels Big 5 del Hollywood clàssic, el de Louis B. Mayer, Jack Warner, William Fox o Marcus Loew, hi ha coses que no canvien) de manera que l’únic que ha passat és que els seus serveis d’intel·ligència d’Israel han sigut més intel·ligents que els de la resta i han intuït la pandèmia. Gràcies a què? Doncs perquè saben idiomes i han llegit que en un dels primers focus a l’Índia es parlava de rakshasas atacant a la gent, i rakshasa és un zombie, oi?

Qualsevol que agafi les epopeies clàssiques hindús podrà comprovar que rakshasa equival a dimoni, sense cap de les característiques que assignaríem a un zombie. Per començar són astuts i tenen voluntat. Astuts com dimonis. El rakshasa per antonomàsia, Ràvana, té per raons simbòliques deu caps. Algú ha vist en cap pel·lícula un zombie decacèfal? Aportem idees a la indústria dels blockbusters. De tota manera, què importa? Total, deuen haver pensat els creadors de Guerra Mundial Z, això només ho saben els espectadors que coneixen una mica la cultura de l’Índia. Els serveis secrets d’Israel són més llestos que ningú, i si igualen el rakshasa al zombie, això va a missa. I si no és així, l’espia del Mosad que llegeixi aquesta entrada que posi de manifest la seva disconformitat mitjançant un comentari.

Concloure’m amb el darrer dels regals de patriarcalisme i aculturació que, generosa, ens ofereix Guerra Mundial Z. Gràcies a ella ens assabentem de que la construcció del mur no ha sigut un acte reprovable  de negació de l’altre; al contrari: esdevé una gran idea que salvaguarda a tothom, ¡palestins inclosos!, protegits dels  rakshasazombies dins la seguretat del mur. Llàstima que els malvats rakshasazombies acabin colant-se a la festa. Però no patiu: ni tots els monstres del món, feministes al capdavant, podran amb el Gran Mascle.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació