El destí de la FlyHard

27.06.2017

Què passaria si el Facebook ens avisés del nostre futur més immediat? Aquesta és la pregunta que mira de respondre Life Spoiler, l’obra que fins al 4 d’agost es representa a la Sala FlyHard de Barcelona. Una aplicació d’aquesta xarxa social permet desvetllar el destí dels ciutadans a set anys vista. I partir d’aquí, cada personatge assumeix el nou paradigma a la seva manera.

Vicky Luengo i Bruna Cusí en una escena de ‘Life Spoiler’. Fotografia de Roser Blanch

N’hi ha que, gens contents amb el destí pronosticat, miren de crear-ne un de diferent, però això no és gens fàcil. Ja se sap: jugar contra el futur no sempre acaba bé. I enmig de tot plegat, un altre element, i és que els dilemes sorgeixen quan l’amor intervé en tot aquest joc; és el que els hi passa a les dues protagonistes de l’obra. Però s’estan enamorant perquè ho deia el Facebook o perquè realment s’estimen?

El gènere de la ciència-ficció no és habitual de trobar en les arts escèniques, ja sigui perquè és difícil d’executar o perquè exigeix més imaginació. En aquest cas, però, es pot detectar una especial atenció per als detalls i una voluntat de trencar-se el cap per evitar l’ús excessiu de determinats recursos teatrals que, en aquest cas, haurien sigut superflus i gens original recórrer-hi.

Life Spoiler explica amb una sensibilitat especial, però alhora contundent, una història ambientada en el futur on no hi falta un toc de romanticisme i humor que et fa plantejar moltes coses. I és que es pot apreciar, en tot moment, un rerefons de crítica a una societat sense rumb.

Vicky Luengo, Bruna Cusí i Sergio Matamala a ‘Life Spoiler’. Fotografia de Roser Blanch

Però el que està clar és que aquesta obra la podríem catalogar de diferent. I això ho saben fer molt bé a la Sala FlyHard: sorprendre i fer reflexionar a través de la trama, de forma natural. I això últim s’agraeix en un moment en el que, malauradament, és habitual trobar-se obres que anuncien amb bombos i platerets els moments més filosòfics i de pensament, com advertint-nos amb llums de neó: “Atenció, ara haureu de pensar i fer-vos preguntes”.

Marc Angelet i Alejo Levis són els autors i directors d’aquest projecte, que han sabut enriquir amb unes dosis molt ben equilibrades d’intriga, sense recarregar-ho excessivament. Vicky Luengo i Bruna Cusí encapçalen el repartiment amb unes interpretacions austeres però profundes, i Sergio Matamala és la cirereta del pastís amb el seu personatges passat de voltes. Tot plegat conflueix en un equilibri perfecte i harmoniós. Aquesta és una obra ideal per indagar en el grau de determinisme i llibertat de les nostres vides.