El cicle Xarxa Zande tanca amb Aura Nera, un viatge cap a l’ignot

25.10.2016

L’Arts Santa Mónica conclou el cicle d’exposicions Xarxa Zande amb Regina de Miguel i la seva exposició Aura Nera sobre la matèria obscura. Oriol Fontdevila ha comissariat aquesta i les altres tres propostes, que van començar al gener.

 

Regina de Miguel presenta Aura nera a l'Arts Santa Mònica

Regina de Miguel presenta Aura nera a l’Arts Santa Mònica

Aquesta història comença quan un antropòleg decideix traslladar una xarxa per caçar micos des de Sudan del Sud fins a Nova York, per tal d’incloure-la en una col·lecció etnogràfica. Més tard, William Rubin organitza l’exposició Primitivism in 20th Century al MOMA, on es busquen connexions formals entre la modernitat i l’art primitiu. Rubin segueix l’argument formalista de l’art, segons el qual aquest ve donat per un objecte estèticament superior que ha de ser triat pels experts. Així, un objecte primitiu, com podria ser la xarxa, no hauria de ser catalogat com a peça artística.

Cap als 80, impera el relat que diu que l’art és qüestió de consens: si hi ha prou gent que coincideix en què una obra és art, ho és. En aquesta línia, Susan Vogel inclou la xarxa zande en una exposició anomenada Art/Artifact, posant sobre la taula la qüestió del límit entre art i objecte. No ho fa perquè sí; de fet, alguns visitants confonen la xarxa amb una obra post-minimalista. No obstant això, Arthur Danto assegura que la xarxa no és una peça artística perquè el món de l’art no s’ha posat d’acord perquè ho sigui.

Però el que realment interessa a Xarxa Zande no arriba fins el 1996, quan l’antropòleg Alfred Gell rescata la polèmica i desmunta Danto i Rubin per concloure que l’art no té poder ni per l’objecte en si mateix ni per la xarxa d’agents del seu entorn, sinó per la conjunció d’ambdues coses. Així, el símbol de la xarxa zande com a generadora de debat serveix a Oriol Fontdevila i tots els artistes i col·laboradors del cicle per tornar a qüestionar el paper de la institució i l’objecte artístic.

Un cicle que culmina amb Regina de Miguel

Xarxa Zande ha volgut desenvolupar diverses consideracions entorn del debat a través de quatre exposicions, que culminen amb Aura Nera, de Regina de Miguel. “Com la resta d’obres de l’artista, aquesta també va dedicada a la Dark Matter, la matèria obscura, tot allò que els humans no podem conèixer: allà on no arriba ni la ciència, ni la consciencia ni el cos”, explica el comissari Oriol Fontdevila. La matèria negra és el desconegut, l’avançar cap a les ombres. De fet, el nom de l’exposició remet al vent fosc que se li apareix a Dante al cinquè cant de l’Infern.

I com es tradueix tota aquesta teoria? Introduint el públic en un laboratori de l’obscur, on s’evidencia la impossibilitat del coneixement a través d’unes provetes opaques. El passat remot, un altre dels grans temes de l’artista, es manifesta a través de les obsidianes de pedra on hi ha gravades flors del desert d’Atacama que han desaparegut. La tercera capa de l’exposició pren un caire poètic i musical: “Hi ha inclús incursions de monstruositats gregues, que es relacionen amb el feminisme” –comenta Fontdevila– “i és que a l’Antiga Grècia, el desconegut tenia molt a veure amb la construcció de la feminitat”.

Regina de Miguel presenta Aura nera a l'Arts Santa Mònica

Regina de Miguel presenta Aura nera a l’Arts Santa Mònica

Els assistents potser se sorprendran que l’exposició estigui situada al magatzem de l’Arts Santa Mónica, on fins i tot podem trobar amb una prestatgeria plena d’arxius. No és casualitat, sinó una proposta heretada de la primera exposició, de Black Tulip, Unblackbox. Amagat rere aquest pseudònim que serveix de paraigües a diversos artistes, plantejava la qüestió de la infraestructura. Tal com explica Fontdevila, “molts teòrics consideren que els museus són instruments de repressió de l’art i del públic. En un museu, si l’art t’indigna no el pots destruir, o si t’excita no et pots masturbar, per posar alguns exemples”. Aquest punt de vista, unit als problemes econòmics de l’Arts Santa Mónica, el malestar dels seus treballadors i el fet circumstancial que es volgués treure el magatzem, van propiciar que l’artista decidís traslladar temporalment el magatzem a la sala d’exposicions, el qual ha esdevingut la infraestructura de les següents exposicions.

Roger Bernat i Gerard Ortín van seguir tant aquesta proposta com el qüestionament inicial del cicle a través de les mostres Efervescència col·lectiva i Lycisca. En la primera, el visitant s’havia de posar en la pell d’un actor de cinema mainstream per tal d’evidenciar la desigualtat de gènere en la majoria de pel·lícules de Hollywood. La segona, en canvi, reprenia la vella dicotomia natura/cultura al voltant de la descoberta de la cova de Pozalagua i les posteriors reaccions humanes.

No s’ha tractat d’un cicle enllaunat en les quatre exposicions, però. De forma paral·lela, s’han organitzat xerrades, activitats i interpretacions diferents, per tal de qüestionar l’omnipresència del comissari, que sovint té massa pes i duu les exposicions per només un camí. “Sovint no sé el que ha passat aquí” –confessa Fontdevila– “i és que el que m’interessava era que les xarxes generades poguessin actuar per inciativa pròpia”. Aura Nera també rebrà diferents interpretacions. Sense anar més lluny, està prevista la realització d’una xerrada de la seva autora amb Sonia Fernández Pan, Juan Canela i Bárbara Sánchez el dimarts 15 de novembre a les 19h.