THE BIG HEAD TROUBLE BOY. “San Antonio”. Editat per San Antonio Records.
Afirma Mia Salazar, egarenca amb un peu a Londres i l’altre a la Ciutat Comtal, que el seu univers sonor està habitat per un munt d’influències disperses i variades. Noms que van des d’eminències del jazz com Bill Evans a herois de l’indie rock com Pavement, de Leonard Cohen a Radiohead, Satie, Chopin, Bob Dylan… Referències que es mesclen amb un currículum on figuren experiències com haver estat cantant de… ranxeres per parcs, jardins i places de la capital britànica, o autora de temes de música electrònica. Refugiada en el seu alter ego, The Big Head Trouble Boy, Mia Salazar debutava ara fa quatre anys amb el disc “Broken”, un àlbum que hauria d’haver produït Arnau Vallvé, bateria de Manel, però que, amb els barcelonins convertits en els millors professors europeus, finalment va comptar amb la participació als controls del seu contrabaixista Nick Kaçal. Deu temes amb què ja va començar a col·leccionar elogis i floretes, però que només serien l’avantsala del que ens ha acabat oferint amb la seva segona referència, “San Antonio”. Enregistrat novament a Londres i amb el seu soci creatiu, Kaçal, una altra vegada als comandaments, la cantautora catalana exposa tot el seu talent amb un recull de peces que passegen pels paratges de l’indie folk més oníric, el jazz més calm i la bossa nova més càlida. Una Mia Salazar que, salvant unes distàncies que són considerables, per moments pot recordar-nos a un Jeff Buckley menys torturat, per instants a una Björk desendollada que defuig extravagàncies i excentricitats. I encara que té el cap gros, la criatura és bellíssima.