Dowland per als feliços pocs

14.08.2012

Concert de Damien Guillon i Eric Bellocq, interpretant peces de Dowland a l’església de Sant Genís de Torroella de Montgrí.

En el marc del 32è Festival de Músiques de Torroella de Montgrí, diumenge passat, el contratenor francès Damien Guillon i el llaüdista —també francès— Eric Bellocq, van oferir un concert extraordinari amb algunes de les vuitanta-set cançons que Dowland va compondre entre 1597 i 1614. El programa es completava amb quatre peces per a llaüt sol del mateix Dowland, una peça d’autoria anònima (també per a llaüt sol) i una cançó de Philip Rosseter, un contemporani de Dowland que va exercir al llarg de vint anys de llaüdista de cambra del rei Jaume I d’Anglaterra.

El programa, a priori, sembla inusual i arriscat per a un festival d’estiu, però encaixa a la perfecció amb la qualitat general de la programació del festival de Torroella.

La malenconia, la bellesa i la simplicitat de les melodies —no pas per simples menys sofisticades—  de les cançons de Dowland van ser transmeses amb l’emotivitat precisa que demanava cada cançó gràcies a l’encantadora veu, excepcionalment pura i clara, del contratenor i la dolça fragilitat del llaüt de Bellocq que l’embolcallava harmònicament.

La qualitat musical va ser extraordinària de dalt a baix; la naturalitat de la interpretació, amb el concurs d’una afinació i uns atacs impecables, va transmetre una credibilitat emocionant i colpidora alhora. La melangiosa música de Dowland, sempre tan serena, no podia haver trobat un vehicle més afortunat.

Davant d’un concert extraordinari que va omplir l’església de Sant Genís de màgia, feia encongir l’ànima veure que érem tan pocs els que en gaudíem. No sé si per un programa d’aparença difícil, per l’actual situació econòmica, o per la confluència de totes dues coses. En tot cas, va ser el contrapunt amarg del concert. Flow, my tears.

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. Els meus limitats coneixements de música no em permeten de rebatre l’afirmació vers la simplicitat de les melodies de les cançons de Dowland. Potser és així pel que fa als seus llibres de cançons, perquè en el cas d’altres composicions com ara pavanes, gallardes i fantasies, diria que algunes d’elles desenvolupen temes força elaborats. Sigui com sigui, recomano les obres completes per a llaüt de Dowland que va enregistrar el magistral Paul O’Dettte per enamorar-se incondicionalment d’aquesta música.