Diàleg artístic

8.06.2017

Fa una setmana es va inaugurar una exposició valuosa i singular a la Biblioteca de Catalunya. Descobreix la relació fecunda, poc coneguda, que durant una pila d’anys Camilo José Cela va establir amb el gravador Jaume Pla. Als qui estimen els llibres, no els hauria de passar per alt. Posin data a l’agenda. Tenen temps fins al juliol.

Camilo José Cela en una foto d’arxiu de l’agència EFE (1948)

L’exposició reconstrueix un diàleg artístic elegant. Me n’havia parlat Francesc-Xavier Puig Rovira, inspirador de la mostra. Tot va començar el 1958. Cela tocava la glòria de la fama amb els dits i Pla, abordant-lo a l’Hotel Colón de Barcelona, li va proposar de fer una edició de bibliòfil del Viaje a la Alcarria. Es van entendre d’immediat potser perquè a tots dos els agradava l’obra ben feta. “Vamos a hacer un magnifico libro”, li escrivia per carta Cela, “mejor dicho, una magnífica serie de libros”. Junts van tirar endavant l’edició de diverses obres de bibliofília. De Cela, però també de Rafael Alberti o fins i tot de Pablo Picasso. Aquests llibres i el seu making of —índex, gravats, proves, factures— es poden contemplar a les vitrines.

La relació professional amb Jaume Pla s’inscriu en una fascinant i calculada operació de diplomàcia ideada per Cela i que tenia a Cela com a objecte mateix. Quan ja havia escrit les seves millors novel·les, quan l’histrió anava devorant l’escriptor (com un Dalí de les lletres), quan ja havia posat en risc el seu crèdit literari establint relacions perilloses amb la pitjor política (aquí i a Amèrica Llatina), Cela entén que ha de reorientar la seva trajectòria. En pren consciència, lúcid, a mitjan dècada dels 50. Ell en té 40. S’instal·la a Palma, funda una revista intel·lectual de tarannà liberal, es relaciona amb l’exili o els escriptors catalans i encerta amb els mecanismes per eixamplar la dimensió cultural de la seva obra: des de la literatura es vincula no amb grans escriptors (als del gremi, ni aigua) sinó amb els artistes plàstics millors i més moderns del seu temps. Cela havia de reconquerir prestigi. S’havia de relacionar com un igual amb Picasso. Jaume Pla, com mostra l’exposició, és un alfil d’aquesta operació. Volia guanyar el Nobel. Li va funcionar.