Descrivint Catalunya, poema a poema

18.05.2017

Emmarcat en el cicle de Llicència Poètica programat per la Sala Fènix, Òscar Intente recita i interpreta una acurada tria de poemes al voltant de la nostra raó de ser com a país. Hem escollit. Vinguts del que fórem, restem el que som ofereix un recital d’obres de poetes catalans de tots els temps, des de Jacint Verdaguer, Joan Margarit o Salvador Espriu fins a Vicent Andrés Estellés o Enric Casasses. Poemes que reflecteixen el feixuc i constant to be or not to be tan català. Ara a la Fènix i a final de mes a Litterarum.

Òscar Intente a la Sala Fènix. | Foto: Sala Fènix

“Entre el poble i els poetes, inventant paraules, ha estat possible que això que anomenem Catalunya encara sigui una realitat tossuda, un somni de llibertat, un desig de convivència amb els altres pobles.”, ens diu Òscar Intente al final de l’espectacle.

Cada dilluns a les 21h, fins el 29 de maig, la Sala Fènix acull Hem escollit. Vinguts del que fórem, restem el que som, un espectacle que l’actor Òscar Intente va preparar l’any 2002 i que, acompanyat d’un contrabaixista i un gronxador, presentava els poemes amb el títol de “Ca lluny, redéu ..!”. Quinze anys després, quan el procés cap a la independència es presenta com una possibilitat real que ni tan sols s’entreveia en aquell moment, Òscar Intente ha recuperat l’espectacle i amb l’ajuda del filòleg Jaume Aulet, ha escollit poemes de grans autors catalans de diferents èpoques i ha establert un fil conductor que enllaça un poema amb l’altra sense respir.

Amb una posada en escena minimalista i mil·limetrada (un tamboret, una vella taula de fusta amb una petita làmpada d’escriptori, una espelma i un fil d’estendre roba), Òscar Intente aconsegueix entrar dins les entranyes de cada poema i encarnar el sentiment que volia expressar cada poeta. Emocions que Catalunya ha experimentat al llarg de la història i que han contribuït a construir el seu caràcter. Des de l’enyorança de “L’emigrant” de Jacint Verdaguer a la rebel·lia del “No passareu!” d’Apel·les Mestres; de l’esperança d’”Assumiràs la veu d’un poble” d’Estellés a l’orgull del “Cant de la bandera de Joan Maragall.

“Com a actor hauria pogut anar fent els meus personatges i prou, però com a ciutadà no podia prescindir de la situació del país ni del meu estat d’ànim”, explica l’actor. És per això que amb aquest espectacle ha volgut reivindicar els poetes que han mantingut l’esperança, la lluita i la llengua; “perquè, ja ho sabem, sense la llengua no seríem el que som. Si és que som…”.

No us perdeu aquest espectacle-recital que sense ser carrincló remou les arrels de cadascú, que amb la perfecte dicció d’Òscar Intente aconsegueix que et retrobis, et reconciliïs i et reenamoris de l’amarga dolçor d’aquesta llengua i d’aquesta cultura. “Per damunt del soroll de lloros. Prou plors; paraula”, reclama l’actor.

Podeu trobar la llista de poemes recitats i comprar les entrades de la pròxima sessió aquí. Fins el 29 de maig a la Sala Fènix. També podreu gaudir de l’espectacle el proper 27 de maig a Mora d’Ebre dins el marc de la Fira d’Espectacles Literaris Litterarum.

Etiquetes: