MNAC nocturn: del gòtic internacional a les sèries d’HBO

21.05.2012

Exposició 'Catalunya 1400. El Gòtic Internacional' al MNAC.

 

De nit els museus tenen un altre misteri. Guanyen ombres que a la llum del dia no sabríem veure. Aquest cap de setmana vam poder entrar als museus de Barcelona fins a la matinada. Dissabte a la nit, mentre Joan Chamorro presentava Andrea Motis a la Sala Oval del MNAC, entràvem a l’exposició ‘Catalunya 1400. El Gòtic Internacional’, comissariada per Rafael Cornudella, que es pot veure a Montjuïc fins al 15 de juliol. Vam poder contemplar el Missal de Santa Eulàlia, una relíquia tota ornamentada amb miniatures de colors vius.

 

Missal de Santa Eulàlia

 

Ens vam embadalir amb el Sant Sopar de Pere Teixidor, una peça datada entre 1430-1445. Es tracta d’un quadre rectangular, de dimensions abastables, que el comissari ha penjat a l’altura dels nostres ulls. Tot el que s’hi representa se’ns mostra en primer pla horitzontal, sense profunditat ni perspectiva. Els plats, disposats al llarg de la taula, sembla que flotin en l’espai en lloc de reposar sobre les estovalles i que ens mirin fixament, com si fossin ulls. Les figures humanes també estan atrapades en aquesta mateixa frontalitat. Pere Teixidor no busca encara la profunditat en l’espai, sinó en el temps. Ens sorpèn de veure, enmig del Sant Sopar, arraulida sota la taula, Maria Magdalena genuflexa als peus de Jesús, disposada a rentar-li els peus. Uns moments després Jesús rentarà els peus als seus deixebles, i Maria Magdalena ens ho preanuncia amb el seu gest. També veiem Sant Pere, mig endormiscat sobre la taula, com si estigués pesant figues a l’hort de Getsemaní, havent consumat ja la seva traïció. Pere Teixidor ens plantifica en un mateix quadre seqüències que pertanyen a episodis separats en el temps i ens les presenta simultàniament com si totes succeïssin al mateix moment. És aquesta la profunditat que hem de buscar en els pintors gòtics en lloc de considerar-los primitius perquè no saben aplicar la perspectiva. En el Sant Sopar de Pere Teixidor -som en ple segle XV- les imatges del passat o els flaixos del futur se’ns presenten amb tota la seva càrrega ‘fantasmàtica’, com passa a les sèries d’HBO, sigui Six Feet Under o The Sopranos, quan els protagonistes viuen com al·lucinacions imatges del passat. Els guionistes d’aquestes sèries han fet aflorar una nova perspectiva en l’art de la narració. Allan Ball o David Chase no es limiten a supeditar en una trama uns fets que s’encadenen en una relació de causa-efecte. També furguen en les interioritats dels personatges per fer aflorar enmig d’una escena seqüències anteriors o futures que ens ajuden a explicar la vivència d’un moment crucial.

 

Sant Sopar, de Pere Teixidor

Què vol dir que el gòtic és internacional? Vol dir que els pintors gòtics catalans no eren una colla de provincians. Pere Teixidor ja ens ensenyava al segle XV les tècniques del guionista d’última generació. Ens ha calgut tot un segle de psicoanàlisi i unes quantes hores de tele per recuperar la lliçó: no n’hi ha prou amb tramar. També cal ordir.