Pau Riba i la Nina de Miraguano

Ara al 2013 s’han trobat Pau Riba, potser un dels pares musicals d’Albert Pla, amb l’Orchestra Fireluche, potser una de les filles musicals de Comelade. De l’encontre n’ha sortit la Nina de Miraguano, una cançò memorable, que comença amb la Maria que s’adorm bressolada pel vent de les branques.

Gabriel Ferrater va forjar el títol de Les dones i els dies a partir de la imatge d’unes dones que dormen: “Amb ben poc en tenim prou. Només / el sentiment de dues coses: / la terra gira i les dones dormen. / Conciliats, fem via / cap a la fi del món. No ens cal / fer res per ajudar-lo.” (Oci)

Ja abans Bartomeu Rosselló-Porcel, havia visitat la imatge de la dona que dorm a Sonet: “Quan ella dorm el gaudi somnolent / del vell jardí vibrant de flors i nit, / passant per la finestra sóc el vent, / i tot és com un alenar florit.” El Sonet de Rosselló Porcel l’hem sentit  en la veu de Maria del Mar Bonet:

Just els mateixos temps que Gabriel Ferrater feia alguns dels poemes de Les dones i els dies, Robert Graves escrivia un poema també dedicat a les dones que dormen: “The secret land”: “Every woman of true royalty owns /A secret land more real to her / Than this pale outer world: / At midnight when the house falls quiet / She lays aside needle or book /And visits it unseen”. Maria del Mar Bonet canta aquest poema de dones que dormen en la versió catalana que va fer la filla del poeta de Deià, Llucia Graves, musicat pel músic nordamerica, Jay Ansill:

Ja no de dones sinó de nens i de nines que dormen i que somien dins de poemes i cançons de bressol, en recordem uns quants de memorables. Albert Pla i Pascal Comelade es van trobar l’any 2010 als escenaris gràcies al Somiatruites d’Albert Pla. També s’hi havien trobat al Teatre abans Dolo Beltrán Lidia Pujol i Albert Pla:

Ara al 2013 s’han trobat Pau Riba, potser un dels pares musicals d’Albert Pla, amb l’Orchestra Fireluche, potser una de les filles musicals de Comelade. De l’encontre n’ha sortit la Nina de Miraguano, una cançò memorable, que comença amb la Maria que s’adorm bressolada pel vent de les branques. La veu del Pau Riba dels millors moments, una veu veraç i terral, feta de ritme, de ressons i de força, mig s’estripa quan llença al vent els versos i mig diu amb delicadesa a cau d’orella un poema ple de sentits i de desigs enraonadíssims (“Que no et facis vella sense fer-te gran, que no et facis gran sense créixer”). La veu es redobla, troba eco i avança amb el corrent envolvent del riu de música, ple de racons i de detalls feliços, que fa l’Orquestra Fireluche. Sentir-los plegats ens torna a recordar que el millor Pau Riba apareix quan s’enlaira amb bons músics (des del Dioptria amb Jordi Sabatés i Toti Soler, o l’Amarga crisi amb Toti Soler fins aquesta Nina de miraguano –res a veure amb la Nina de porcellana, n’és si de cas el revers- que amb l’Orchestra Fireluche marca un dels seus millors moments). L’enregistrament atmosfèric que subratlla sense excerdir-se contribueix al resultat. També el clip filmat amb una realització de Marta Busquets i Madera Films, que dóna tot el protagonisme –molt merescut- al gest i la mirada del poeta i dels músics.

I aquesta és només una de les cançons del segon disc de luxe Tants caps tants joguets (Discmedi 2013) de l’Orchestra Fireluche, formació gironina que compta aquest cop amb col·laboracions de noms com ara Roger Mas, Joan Enric Barceló, Agnès Fusté, Oh!Cake & the Cookie, Ivan Telefunken, El Petit de Cal Eril, David Carabén, Eva Noguer, Marc Parrot, Joan Colomo, Tom Hagan, Maria Rodés, Anímic, Mazoni, Víctor Galán, Pascal Comelade, Enric Casasses i Sisa.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació