David Trueba. Blitz i altres certeses

Probablement, els llibres de David Trueba són dels pocs que comentes amb els amics. Traduir en un discurs senzill i harmònic situacions que per a molts esdevenen infinitament complexes és una de les seves habilitats.

Sandra Cuadrado

Sandra Cuadrado

Cap de projectes en comunicació i màrqueting digital. TERMCAT​.

Saps que em vaig comprar Blitz i me’l vaig llegir d’una tirada? Sí, potser com diu la contraportada aquest llibre no aguanta gaires etiquetes. JM

Probablement, els llibres de David Trueba són dels pocs que comentes amb els amics. Traduir en un discurs senzill i harmònic situacions que per a molts esdevenen infinitament complexes és una de les seves habilitats. Amb moltes ganes de començar a llegir el llibre, només sabia dues coses: que a ulls del meu amic i del tipus que va redactar la contraportada la novel·la resultava inclassificable i que ‘blitz’ en alemany volia dir ‘llampec’.

David Trueba

El fil argumental de la novel·la és el trencament d’una relació del protagonista Beto, un jove arquitecte, amb la seva nòvia, Marta, i l’inici d’una nova història amb una dona que voreja els 60, Helga. Deixar o que et deixin, sigui en una banda o a l’altra d’una relació, és un vincle que es comparteix amb el protagonista i immediatament genera un salt del lector cap al text.

El llibre fila molts altres aspectes amb una certesa hiperrealista; el sexe és un dels grans protagonistes (‘El sexo casi siempre suele ser la pista más fiable del estado de una relación.’) seguit per l’humor (‘Bajo la ducha me sorprendí llorando y excitado. ¿Se puede estar roto y empalmado? ¿Qué dicen las canciones de eso?), el pas del temps, la por al compromís (‘Me comportaba con ella con tal frialdad que después de hacer el amor podríamos haber puesto a enfriar las cervezas en mi corazón’.), la precarietat laboral i l’adopció (‘La maltrataban en el orfanato, les había explicado una psicóloga y, a su vez, se vieron obligados a explicarme a mí. Claro, ahora iba a maltratarlos a ellos de vuelta, pensé de modo miserable’…).

En el terreny d’aspectes més tangibles, Trueba s’atura en el turisme (‘Un día, alguien que se quejaba en el mercado de la Boqueria de la acumulación de turistas, recibió una reprimenda del frutero. Por mí se pueden ir todos los de Barcelona a tomar por el culo y que se queden sólo los turistas, que son los que dejan dinero y se lo gastan aquí.’ ), el món digital (‘Todo el mundo encontró divertida la idea de una aplicación para móviles que en cada llamada se activaba con la forma de un reloj de arena en la pantalla’.) o la relació Madrid-Barcelona.

Com el meu amic, jo també me’l vaig llegir ràpid. No el podia deixar. Un cop més, Trueba destaca per un discurs brillant i per una història que atrapa des del moment zero. El ritme, però, sembla diluir-se, sobretot a la segona part del llibre. Si durant la primera meitat, més introspectiva, el lector segueix lentament i amb detall cada pas mental del Beto, a partir de la segona meitat el ritme s’accelera amb una seqüència de capítols i d’escenes breus que sembla que busquin desesperadament un final. Fa la sensació que el text et rellisca de les mans. Probablement, és senzillament una estrategia de l’autor per descriure ràpidament aquells mesos en què gairebé no passa res i apropar així el lector a l’acceleració del personatge cap al desenllaç en una remuntada dels seus propis prejudicis. En qualsevol cas, queda un cert regust estrany quan tanques el llibre.

Trobada amb Trueba a la llibreria No llegiu de Poble Nou

Dissabte 7 de març ve el Trueba a la llibreria No llegiu. T’apunto! MN.

Apassionant la tasca d’aquests llibreters de barri que treballen cada dia per acostar la bellesa de la literatura als veïns. Ens trobem a la porta de la llibreria No llegiu. Ple, encara hi ha cua en el moment de començar. Trueba entra somrient, com qui ha quedat amb els amics a l’hora del vermut per comentar l’última jugada. Rialler i narrador esplèndid, explica el procés d’escriptura de Blitz, l’origen del primer símptoma de la història, com troba la ‘trascendencia de lo diminuto’, i comparteix rialles amb l’auditori explicant el seu cicle de ‘fracasos moderados’. Talent i discreció a parts iguals. El plaer d’escoltar-lo multiplica l’efecte de la lectura.

Llegir Trueba ens allibera generacionalment. Sembla que tots en algun moment podríem haver sostingut aquell kebab amb un nus al cor i com ell tampoc ens el vam poder acabar. Com en Beto no sabem interpretar gaire el per què de la trencadissa però veure’ns a través d’aquell kebab ens resulta catàrtic.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació