David Madueño, de la pedra a la paraula

19.10.2015

David Madueño ha publicat un nou poemari, Els murs incerts, a Tèmenos Edicions. Aquest dimarts 20 d’octubre a les 19.30h es presenta el llibre a la Llar del Llibre de Sabadell. Acompanyaran l’autor el poeta Josep-Ramon Bach i el crític Manuel Costa Fernández.

David Madueño a la LLibreria la Impossible

David Madueño a la LLibreria la Impossible

Els murs incerts, David Madueño dóna la paraula als murs, al que hi ha darrere de totes les parets que s’alcen quan tot un país en crisi no pot o no sap defensar el que pertoca, quan el sistema econòmic deixa indefens el jovent. Al canvi, / només ens pertoca xavalla: / incerteses i pous d’aigua secs.

Madueño escriu de les parets que s’alcen i les que s’esfondren, de les ciutats que un matí semblen desconegudes, dels murs que l’acollien, que eren refugi, escalfor, i de sobte ens han hipotecat sense permís / el somni del demà. Amb un vers àgil, ben construït, ric en imatges, en David Madueño ens desvetlla els sentiments de tota una generació que hem posat en risc. I emfatitzo el plural i em sumo al poeta quan diu: Ningú ens va fer fora, / però tothom ens hi va empènyer.

Sense preveure-ho, de cop i volta, un bon dia, el meu fill i la seva dona es van quedar tots dos sense feina, els vaig acollir amb amor a casa meva, sí, però les parets ja no eren les del seu dormitori, el que amb quatre estalvis havien decorat, ni el bany de cada matí, el baf dolç d’un dia que comença. I llegeixo Madueño i en cada poema veig el meu fill, i penso que sí, que li ha calgut ser llimac. Cal que oblidem / la natura de cargol / i esdevinguem llimacs.

I que ja n’hi ha prou! Que ja suma un quilo de ferro tot el que està passant.

En David ha fet paraula de la pedra per oferir al lector l’essència d’una societat que entre tots hem enrunat, tot té una sentor corrupta, però no els joves tan joves que no han tingut temps, que no tenim perdó d’oferir-los, enlloc de murs, pols de calç, i que els correspongui a ells llimar els angles dels dies sense paper de vidre. Els hem deixat a ells una tasca ben galdosa, recompondre la societat des de la sintaxi dels fonaments, sense murs que els acullin, en una guerra sorda, / solitària.

El meu fill, i el teu, i el poeta escriuen els seus dies com un nou poema / damunt un foli esborrat. Ens toca a nosaltres, els que hem malbaratat el foli, ni que sigui només un bocí de foli, agrair la valentia d’Els murs incerts i fer-hi una reflexió humil i profitosa.

I tanmateix,
Al final de tots els seus camins
Sempre hi ha hagut
La pedra d’una casa o d’una tomba.

David Madueño Sentís, Els murs incerts. Tèmenos edicions