Fred i son: excelsa melodia

2.05.2012

Fred i son

 

FRED I SON. “Un altre temps”. Editat per Sones/Warner 

Si “Diu que no sap què vol” va ser un radiant exercici de pop, “Un altre temps”, el segon disc de Fred i Son, és un excels treball de melodies enlluernadores. Amb Cristian Pallejà, músic procedent dels mai prou reivindicats Nisei, ja com a membre amb veu i vot dins de la formació, l’ara quartet ens ofereix onze talls que incideixen en la proposta del seu predecessor, però millorant la fórmula amb una producció exquisida curulla d’arranjaments preciosistes: aquí una secció de vent, allà el dolç xiular de flautes i trompetes, les notes d’un piano desfilant harmoniosament per una captivadora tornada… Davant d’aquest indie-folk d’ukelele i suposada quotidianitat de tall “manelià” imperant, Fred i Son aposten per un pop lluminós que beu de referents poc explorats dins el nostre panorama musical. Títols com “No perd el cap”, “Un altre temps”, “Anem al parc” o “Entre llençols” ens remeten a aquell So Donosti de Le Mans i Family, al pop sintetitzat de Prefab Sprout i Aztec Camera, l’elegància de Burt Bacharach i la calidesa de Vinicius de Moraes. Definitivament, una alenada d’aire fresc dins d’una escena a vegades excessivament uniforme, a voltes extremadament monòtona.

 

Propers concerts de Fred i son

Diumenge 3 de juny, Primavera Sound (Parc de la Ciutadella), Barcelona.

Twitter d’Oriol Rodríguez: @365d365e