Conxita Badia no existeix

3.01.2013

Ahir dissabte i com a pel·lícula a concurs en la desena edició del Beefeater In-Edit, el Festival Internacional de Cine Documental Musical, s’estrenava Conxita Badia no existeix, el retrat d’una dona que no només va ser una gran cantant sinó que va ser musa, col·laboradora i amiga de noms tan importants com els d’Enric Granados, Eduard Toldrà, Arnold Schoenberg o Manuel de Falla. La directora del documental és Eulàlia Domènec, besnéta de la soprano.

 

 

El documental es mou en tres nivells. El més íntim, les converses amb les persones que van conéixer i estimar Conxita Badia, entre ells la seva filla Mariona Agustí, el seu gendre Josep Maria Ainaud de Lasarte, el compositor Narcís Bonet, Narcisa Toldrà, filla d’Eduard Toldrà i el pianista i biògraf de la soprano, Carlos Manso. Eulàlia Domènec estira amb tacte el fil dels records de tots ells, que van fent amb naturalitat el retrat de la dona i l’artista. A les converses no hi falten l’emoció ni l’espontaneïtat (fantàstiques les intervencions del recordat Ainaud de Lasarte) sense que l’espectador tingui en cap moment la impressió d’estar envaint la intimitat de la família; val a dir que en això no hi té poc a veure la calidesa de la fotografia de Joan Vallverdú.

El segon nivell que ens mostra el documental és el context històric, el contrast entre el brillant moment cultural que es viu a Barcelona als anys 30 i la guerra que acabarà amb tot allò. Les imatges dels bombardejos són colpidores, però novament són els records el que ens emocionen i ens porten per un moment a aquella dura realitat (“ens partíem una truita d’un ou i érem felices, te’n recordes?”). L’exili, el retorn a Barcelona, la foscor, la resistència cultural… un retrat d’una època necessari per a comprendre l’artista però també per no oblidar.

Finalment, l’últim nivell, la recerca de documentació, sobretot d’enregistraments sonors o amb imatges per il·lustrar el documental; una feina que a l’Eulàlia Domènec li devia resultar frustrant en algun moment però que per a l’espectador és molt interessant. Les portes es van tancant, la major part de la documentació s’ha perdut, i així ens trobem amb el contrast entre l’admiració i el respecte que mostren per Conxita Badia les persones que la van conéixer i el desconeixement per part dels diferents organismes consultats (teatres, auditoris, emissores de ràdio, etc). Per sort la perseverança d’Eulàlia Domènec va donar fruit i el documental recull dues entrevistes televisives a la soprano, molt breus però molt il·lustratives. En aquests pocs minuts totes les peces del retrat que han anat dibuixant les diferents veus encaixen i veiem que Conxita Badia és tal i com ens l’han descrit, una dona admirable.

Els tres nivells es van entrellaçant mentre anem sentint alguns enregistraments de la veu de la cantant; durant una hora va fluint la història de Conxita Badia, emocionant però sense embafar, és un treball massa sincer per a això. Un molt bon treball al qual desitgem molta sort.

 

Articles relacionats

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. Conxita Badia aparaeix citada a les pàgines 166-167 de l’Atles dels Catalans al món, editat per Enciclopèdia Catalana el 2009, en les pàgines dedicades a catalanes als escenaris del món entre 1873-1935.