Complexitats simultànies

1.10.2012

Ciutat oberta, de Teju Cole, és el relat del dia a dia d’un home nigerià mestís d’uns trenta anys que es troba a Nova York amb una beca de psiquiatria, cinc anys després dels atemptats de l’11 de setembre. El llibre està escrit des de la perspectiva de Julius, el personatge principal, i es compon principalment d’un diàleg intern. El diàleg i la interacció que té lloc amb el seu entorn s’escriu tal com ell ho percep, i per tant, ens podem preguntar quina credibilitat tenen les històries que ens explica.

 

Teju Cole

Caminar sense rumb es converteix en una necessitat que li dóna l’oportunitat de reflexionar sobre l’òpera, el cinema, la pintura, la història amb majúscules, el treball dels artistes, dels compositors i dels filòsofs i també de les seves relacions personals, el passat i el present. A la novel·la s’hi reflecteix la fascinació de Julius tant pel seu propi passat com pel dels altres. Ell sent una gran curiositat pel món que l’envolta, i un dels grans plaers d’aquest llibre és el seu intel·lectualisme.

En les seves passejades explora tots els racons de la ciutat i ens descobreix llocs que no apareixen a les guies turístiques. Julius, el protagonista, ens permet veure Nova York a través d’una nova mirada ja que ens ofereix la visió de la ciutat des de diferents textures. En certa manera es comporta com un psicogeògraf que psicoanalitza la ciutat extraient-ne capes de traumes. Gràcies a ell, descobrim episodis de la història que s’allunyen molt de la imatge que la gent té de la ciutat de Nova York. En aquestes caminades reflexiona sobre el trauma de l’11 de setembre i escolta les històries que la ciutat li explica. Interpreta la Zona Zero com un palimpsest de complexitats simultànies que se sobreposen. Julius entra en l’experiència de l’espai: la ciutat com a espai on el personatge s’aïlla ja sigui de forma conscient o inconscient. Però Julius descobreix no tan sols un espai físic, sinó també un altre en el qual estan entrellaçades diverses veus que el desafien.

Julius sembla estar deprimit i es retira socialment com si no participés de la seva pròpia vida. Julius es mou errant (literalment i en sentit figurat al llarg de Nova York a través de la seva pròpia vida) per esbrinar on encaixa. És, per tant, un llibre que ens parla de la solitud i de la recerca de la pròpia identitat. Julius té la dificultat de saber qui és, ja que es troba entre dues aigües: és blanc a Nigèria i negre a Nova York (“l’estranger segueix sent estrany”). Pels carrers no hi troba les respostes, però si material per meditar sobre la seva ciutat d’adopció i el seu passat africà, sobre hi ha diferències entre Europa i els Estats Units, etcètera.

Al final, amb un Julius tancat en si mateix, unes aus que moren quan la novel·la acaba deixen un aire malenconiós sobre la ciutat com una obra de mort en el passat.

Ciutat oberta se’ns mostra com un llibre de lectura densa que s’aproxima més a la lectura d’un diari o d’un assaig. Això és així perquè d’entrada no es tracta d’una història lineal, sinó més aviat d’un passeig atzarós sense rumb. Però quan t’avens a deambular-hi amb el narrador, la lectura esdevé tot un plaer.

La novel·la no s’estructura seguint una trama, sinó a través d’una col·lecció d’anècdotes inventades, nuades entre si, que interactuen amb el narrador escrites amb un llenguatge poètic, molt visual i detallista. Aquesta sensibilitat arriba als sentiments del lector i crea una atmosfera sòbria, solitària i trista, de la qual traspua un estat d’ànim fosc.

El concepte ciutat oberta té dos significats: per una banda, fa referència al fet que, històricament, en temps de guerra, una ciutat oberta era la que, en lloc de lluitar i defensar-se, girava les seves armes cap per avall i permetia l’ocupació amb la finalitat d’evitar nous actes de violència i els bombardejos; però també fa referència a la capacitat de les ciutats de donar la benvinguda a persones procedents d’arreu del món i aconseguir que s’estableixin vincles entre els nouvinguts i els nadius. El títol de Ciutat oberta proporciona un marc idoni com a punt de referència d’una novel·la original, bella i que t’embolcalla.

La Nova York que apareix a la ciutat oberta (l’acció es desenvolupa entre finals del 2006 i l’estiu del 2007) és una ciutat sacsejada pel trauma causat pels atacs de l’11 de setembre del 2001. Ciutat oberta ens parla de manera obliqua del dia després de la catàstrofe i reflexiona sobre la seva vivència posterior: pànic, nerviosisme, la mentalitat de la por, com afrontar les amenaces en una ciutat obsessionada pel terrorisme… I també, en extensió, tracta de la immigració, de les preocupacions històriques i de com el trauma afecta les relacions.