Christianne Stotijn enamora Vilabertran

3.09.2012

El passat divendres 31 d’agost teníem una nova cita amb la Schubertíada a Vilabertran, el recital de la mezzosoprano Christianne Stotijn i el pianista Julius Drake, amb obres de Rakhmàninov, Mússorgski i Grieg. La tramuntana s’havia endut l’abassegadora calor de dies enrera i l’església de Santa Maria presentava una bona entrada per assistir al debut a la Schubertíada de la cantant holandesa; no s’arribava al ple absolut de Matthias Goerne i Alexander Schmalcz, perquè aquestes coses només passen amb Goerne.

 

La mezzo holandesa Christianne Stotjin

El recital va començar amb una selecció de cançons de Serguei Rakhmàninov, que ens va permetre copsar la bellesa de la veu de Christianne Stotijn, càlida i avellutada al centre, d’aguts magnífics i greus foscos, així com l’excel·lent acompanyament de Julius Drake. El lirisme de la ben coneguda Сирень (Lilà) va ser el punt de partida del recorregut, que va tenir al meu parer els seus millors moments en Кольцо (L’anell) i Ветер перелётный (Brisa passatgera).

De l’ambient melancònic de Rakhmàninov vam passar a Modest Mússorgski i el seu cicle Детская (La cambra dels infants), que presenta, amb textos del mateix Mússorgski, set escenes infantils en les quals el nen canta en primera persona amb algunes intervencions de la dida o la mare. Stotijn va desplegar una gran expressivitat i vam veure el petit Mischa innocentment enfadat a Вуглу (De cara a la paret), espantat per un escarbat amenaçador a Жук (L’escarabat), pregant per tota la seva extensa família a На сон грядущий (És l’hora de dormir) o jugant feliç a Поехал на палочке (Un vol amb un cavall de fusta). Una delícia de cançons i una delícia d’interpretació que ens van portar fins a la mitja part amb el somriure als llavis.

Però el millor encara estava per arribar. A la segona part deixàvem enrera els compositors russos per escoltar el norueg Edvard Grieg i les que probablement són les seves cançons més conegudes, el cicle Haugtussa, a partir de poemes d’Arne Garborg i amb música variada i de clara inspiració folklòrica. Stotijn i Drake van fer una estupenda versió d’aquest preciós cicle, de la primera cançó a l’última; per destacar-ne algunes, citaré la sensual versió de Møte (Trobada), la divertida Killingdans (Dansa de la cabreta) i la delicada versió de Ved Gjætle-bekken (Prop del rierol Gjaetle), un lied que ens recorda inevitablement la cançó del rierol que tanca Die schöne Müllerin de Schubert.

Per acabar i com a propina, dues de les Cinco canciones negras de Xavier Montsalvatge: Canción de cuna para dormir a un negrito i Canto negro, molt celebrades pel públic que va sortir, pel que vam poder veure, amb aquella cara de satisfacció que indica que tot ha anat bé, i és que havíem gaudit d’un molt bon recital. I, sens dubte, havíem assistit a un acte cultural, per més que hi hagi qui s’entesti a devaluar-lo a la categoria d’entreteniment.

 @liederabendCat

liederabend.blogspot.com

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. Molt d’acord amb tot, em va semblar un molt bon concert.

    Felicitats per la ressenya, Sílvia. Estaré pendent de Liederabend.