Cent llargs dinars de Nadal

Des del passat 15 de desembre, La Ruta 40 tornen a tenir la taula parada al Maldà per celebrar El llarg dinar de Nadal, el muntatge guanyador del Premi Butaca 2015 al millor espectacle de petit format. L’endemà de l’estrena ha coincidit amb la representació número 100 de l’obra, i l’han celebrada amb una funció especial.

Per a aquesta aquesta ocasió, han participat en la funció, a més dels set actors i actrius que habitualment interpreten l’obra doblant personatges —Bruna Cusí, Ignasi Guasch, Aina Huguet, Jose Pérez-Ocaña, Magda Puig, Maria Rodriguez Soto i Joan Solé–, alguns dels actors que en algun moment de la ja llarga trajectòria de l’obra n’han representat algun dels papers, fins a completar el nombre de tretze actors i actrius a escena, tants com personatges té l’adaptació de l’obra original de Thornton Wilder. Així, els espectadors vam gaudir del privilegi de veure l’obra sense doblar personatges. I, més privilegiats encara, de la sorpresa final d’un pastís d’aniversari espectacular que van compartir amb tots els assistents a la funció, i del cava amb què vam brindar per l’èxit passat, present i futur de l’obra i de la companyia.

Teatre de text, artesà i amb una mirada contemporània

La Ruta 40 és una companyia de teatre fundada l’any 2011 a Barcelona per Alberto Díaz, Albert Prat i Sergi Torrecilla sota el lema «Teatre de text, artesà i amb una mirada contemporània», que defineix la seva concepció del teatre, el seu treball i els vuit espectacles que han produït i estrenat fins ara. Dic fins ara perquè com el nom de la companyia suggereix (la Ruta 40 és la carretera més llarga i espectacular de l’Argentina. Travessa el país de nord a sud resseguint la Cordillera dels Andes. Té 5224 km i creua deserts, rius i muntanyes fins arribar gairebé a la fi del món) el seu projecte és de fons i de llarg recorregut.

El seu és un plantejament teatral singular que es desmarca de les tendències actuals a la barreja de gèneres i de llenguatges, com si el teatre necessités la crossa del suport audiovisual, cosa que està molt bé i és enriquidor, però no deixa de ser en el fons una manera de desvirtuar-lo o de dubtar de la seva eficàcia provada al llarg de segles. Encara que no m’agrada abusar de l’adjectiu, en aquest cas s’escau perfectament de dir que el seu és teatre en estat pur.

L’opció de La Ruta 40 és la del teatre de text i d’actors, treballat artesanalment, és a dir amb una cura especialment atenta als petits detalls i plena de matisos. Aquest mètode de treball és del tot patent en l’adaptació de l’obra en un acte de Thornton Wilder, The Long Christmas Dinner (1931), traduïda al català per Víctor Muñoz i Calafell, i que dirigeix Alberto Díaz.

Un petit gest dibuixa un temps infinit

Per als qui no hagin tingut encara l’oportunitat de veure-la, trobaran en El llarg dinar de Nadal el gust del teatre fidel a l’esperit del text dramàtic i a la importància dels petits detalls. Ja d’entrada la lentitud i la morositat dels gests de les dues minyones que paren la taula introdueixen l’espectador en una atmosfera que suggereix tota una època i un món on la pressa no existeix, on el temps s’escola lentament però el seu pas és inexorable, aquest és el tema central de l’obra. En els 90 dinars de Nadal a casa de la família Bayard es repeteixen, de generació en generació, els mateixos rituals -el gall d’indi farcit, el vi a les copes…- les mateixes converses… S’hi sent el pas inexorable del temps, el contrast entre el ritme lent i la brevetat condensada de la peça teatral com si, fent un símil amb el llenguatge cinematogràfic, d’un llarg pla seqüència es tractés. De fet, circula l’anècdota que la manera tan subtil com es mostra el pas del temps a l’obra de Thornton Wilder, va inspirar Orson Wells per a una escena on apareix una taula que mostra la mateixa idea al seu film Ciutadà Kane. Seguint amb els símils del món del cinema, personalment, el tema i el ritme que el muntatge té des de l’inici, em va evocar l’atmosfera i la història d’Els magnífics Amberson (1942) també d’Orson Welles.

La sala del Maldà és idònia per a representar aquesta petita joia. La subtilesa de les transicions que s’operen al llarg del l’obra, la dels gests, la de les mirades, la dels mínims detalls que componen i dibuixen el caràcter dels personatges, el cabdal d’emocions rere les quatre frases de conversa banal que es van repetint i que fusionen el passat amb el present i el futur… Els camins de la vida i el trànsit que llisca cap a la mort, el relleu de les generacions com una entrada i sortida de l’escenari de la vida, l’ascensió i declivi de la nissaga familiar, el batec vital i compassat de la casa que va envellint com els seus habitants… Tot absolutament és una delícia entranyable carregada d’humanitat, d’amor i de tendresa que ens convida amablement a la celebració del cicle de la vida.

No us la perdeu si no l’heu vista, i si l’heu vista sou convidats de nou a aquesta taula que us espera al Maldà per celebrar plegats El llarg dinar de Nadal.