Carme Sansa torna amb Claudio Magris

16.11.2012

Gairebé un any després que Carme Sansa estrenés aquest monòleg de Claudio Magris (Trieste, 1939), al mateix Tantarantana, que li va valer posteriorment el merescut Premi Nacional de Cultura, l’actriu ha commemorat l’aniversari portant novament a l’escenari l’elegant i corprenedora interpretació que, sota la direcció de Xavier Albertí, ofereix una hora —55 minuts per ser més exactes— de teatre en estat pur.

 

Carme Sansa | Foto de Pilar Aymerich

 

Atenció perquè són només dues funcions per setmana. Des de la foscor a la penombra, una penombra de la qual ja no es mourà, Carme Sansa fa vibrar la veu d’Eurídice que l’autor Claudio Magris va recuperar del mite d’Orfeu. Però diria que aquest és només el punt de partida o el puntal en el qual s’empara Magris perquè, en realitat, el que vol i fa l’autor és donar veu a la que va ser la seva dona i musa, la també escriptora Marisa Madieri, nascuda el 1938 a Fiume —aleshores ciutat italiana, però ara l’actual Rijeka de Croàcia, des de la Segona Guerra Mundial—, i morta a Trieste, a causa d’un càncer, el 1996, deu anys abans de l’escriptura del monòleg que Claudio Magris titula ‘Lei dunque capirà’ (en català, doncs: ‘Vostè ja ho entendrà’), traduït per Anna Casassas i publicat l’any 2007, per Edicions de 1984. Carme Sansa va completar fa un any l’univers literari de Claudio Magris recreat en una recordada exposició, ‘La Trieste de Magris’, del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). Autor conegut més per la seva faceta narrativa i assagística que no pas per la teatral, va ser amb aquesta posada en escena que l’actriu el va incorporar a la nòmina de dramaturgs estrangers traduïts al català. ‘Vostè ja ho entendrà’ és una història d’amor que mostra totes les llums i les ombres possibles: la passió, el retret, la ironia, la conformitat, la desesperació, l’esperança… Una dona ingressada en una hipotètica Casa de Repòs —el mite clàssic porta a l’Hades, el pou dels morts— s’adreça al president de la institució per agrair-li que li hagi concedit el permís per trobar-se amb el seu home. És aleshores quan la dona explica com era la vida amb el seu home, precisament un reconegut poeta. És evident que Claudio Magris recupera la memòria de la seva dona fent seva aquella teoria de condol davant la mort que assegura que els difunts continuen vivint amb nosaltres a través del seu record. I Carme Sansa ho fa en una recitació profunda, en posició gairebé immòbil, com si l’actriu fos una estàtua vivent a la qual la direcció ha deixat entreveure només, en una il·luminació suau, el rostre de l’actriu. De Carme Sansa, ja se’n recorden almenys un parell de reptes similars deixant en l’estaticisme el cos per enfortir la paraula. Per exemple, Dies feliços, de Samuel Beckett, aquell muntatge on la protagonista queda engolida gairebé fins al coll en un muntijol. Però aquesta vegada el repte és, com diuen al circ, encara més difícil, perquè s’enfronta a una actuació molt més en solitari, a peu dret, mirant en un únic angle cap a l’auditori durant tota la representació.

Si fa pocs dies, hem fet barretada pel monòleg cridaner i enjogassat de mitja hora que l’actor Jordi Bosch interpreta amb l’obra La Bête, de David Hirson, al TNC, en el paper de Valere, ara cal fer novament barretada per aquesta altra prova de foc a la qual s’enfronta en reposició Carme Sansa i que dóna l’oportunitat a espectadors encara assedegats de teatre de retrobar tot el saber fer d’una actriu que no només escull el que vol fer sinó que quan ho escull es posa ella mateixa el llistó cada vegada una mica més amunt. Impecable, esclar.

«Vostè ja ho entendrà», de Claudio Magris. Traducció d’Anna Casassas. Intèrpret: Carme Sansa. Ajudant direcció: Albert Arribas. Direcció: Xavier Albertí. Teatre Tantarantana, Barcelona, 14 novembre 2012.