Ramon Madaula és Santiago Rusiñol

5.07.2013

Cap al tard, aquest mes de juliol, feu una escapada a La Villarroel on l’actor Ramon Madaula es caracteritza de Santiago Rusiñol —¿de segur que no n’és un clònic?— i ofereix una imatge del personatge i polifacètic artista que fins i tot sorprendrà als més fans d’una de les ànimes protectores d’Els Quatre Gats.

Ramon Madaula és Santiago Rusiñol

Ramon Madaula, que no amaga que fa gairebé trenta anys, el 1984, va debutar com a actor amb el paper de Ramonet, de ‘L’auca del senyor Esteve’, ha comptat per a la creació d’aquest espectacle breu —ajustat, sí, però massa breu i tot fins al punt que un servidor s’ha quedat amb ganes d’una mica més— amb la complicitat del pianista Marc Garcia Rami, que el Rusiñol de ficció presenta com a Erik Satie, coetani seu i també un dels integrants de la colla de Montmartre, de París, tal com testimonia un dibuix del músic fet per Ramon Casas.

A més, Ramon Madaula no s’ha refiat d’autodirigir-se i s’ha deixat conduir per una directora de confiança, cada vegada més destra a l’altra banda de l’escenari com és l’actriu Sílvia Munt, que no s’està d’aplicar també en teatre la seva mirada com a directora cinematogràfica.

Dic això perquè ‘Cap al tard’ és un muntatge que entra a parts iguals tant pels ulls com per l’oïda, un espectacle delicat, com un bombó que se’t desfà als dits, matisat per una il·luminació molt suggerent i una escenografia tan austera com elegant, romàntica, sobre un plànol de Barcelona dibuixat i que, gràcies a un panell de mirall de fons, Rusiñol hi apareix i hi fuig al final potser per ser coherent amb una de les seves afirmacions més contundents quan diu: “Sóc esclau del que fuig”.

Santiago Rusiñol —de qui aquesta temporada s’ha vist també l’obra ‘Llibertat!’ al Teatre Nacional de Catalunya— entaula una conversa, més que un monòleg, que no passa d’una hora justa, amb els espectadors. Se situa en un antic cafè, es treu el barret, penja el mocador de coll, vestit clar, fa traguets d’absenta, fuma, núvol blanc de fumerola de pipa, i deixa fugaces pauses per escoltar les notes d’Erik Satie que es fonen amb les seves reflexions i records sobre la seva infància, el seu carrer, els amics, els artistes, en un discurs aparentment quotidià però que aprofundeix tant en aspectes personals, com socials o artístics.

Ramon Madaula, que té aquest petit però intens espectacle en cartera des de fa sis anys quan el va estrenar al Teatre Bartrina de Reus, fa un paper molt creïble de Santiago Rusiñol (Barcelona, 1861 – Aranjuez, 1931), sobretot perquè no s’ha deixat emportar per la imatge més popular, lúdica i diguem-ne, en termes actuals, més mediàtica, d’un dels homenots del Modernisme, sinó que mostra el seu costat més feble, més poruc, més fosc, més turmentat, més humà, amb un aire de nostàlgia dels millors temps de la bohemia, que un hereu d’industrials teixidors de Manlleu com ell es va poder permetre.

A més d’Erik Satie, el Rusiñol de ficció recorda pintors com l’olotí Marian Vayreda, paisatgista a qui admira, o dedica una tirada d’absenta al promotor cultural Pere Romeu, el fundador de la taverna d’Els Quatre Gats, del carrer Montsió de Barcelona, protagonista amb el cartellista i dibuixant Ramon Casas del popular quadre ‘Ramon Casas i Pere Romeu en un tàndem’ (1897) que Casas va fer expressament per decorar un dels murs d’Els Quatre Gats.

També en aquest espectacle, Ramon Madaula aprofita el mirall escenogràfic per dibuixar una mena de paisatge urbà rusiñolià amb guix tou blanc per on, com si fos el pintor Notxa del conte, Santiago Rusiñol es fon en la fugida cap a l’interior del seu art perquè és ell mateix qui confessa que fins i tot mitja hora abans de morir tindria al cap una pintura per convertir en tela. La dramatúrgia de Ramon Madaula escull i revaloritza un Santiago Rusiñol artista total, testimoni del seu temps, però també visionari del temps futur que només ell i alguns com ell veien venir.

 

«Cap al tard». Proses autobiogràfiques de Santiago Rusiñol. Dramatúrgia de Ramon Madaula. Intèrpret: Ramon Madaula. Pianista: Marc Garcia Rami. Escenògraf i figurinista: Xavier Millán. Ajudant escenografia: Sebastian Schmidt. Il·luminació: Pep Gàmiz i Arnau Julian. Direcció: Sílvia Munt. Producció: Intent Produccions i Bitó Produccions. La Villarroel, Barcelona, 3 juliol 2013.