La Flyhard desembarca a la Villarroel

27.04.2012

«Burundanga», de Jordi Galceran. Intèrprets: Roser Blanch, Carles Canut, Clara Cols, Pablo Lammers i Sergi Matamala. Escenografia: Sebastià Brosa i Eli Pérez. Vestuari: Albert Pascual. Il·luminació: Rubèn Taltavull. So: Jordi Casanovas. Ajudant direcció: Blanca Caminal. Direcció: Jordi Casanovas. Companyia Flyhard. La Villarroel, Barcelona, 14 abril 2012.

Clara Cols i Sergi Matamala | Foto de David Ruano

 

El dramaturg Àngel Guimerà va haver d’estrenar ‘Terra Baixa’, el 1896, a Madrid, al Teatro Español, dos anys abans que arribés al Teatre Romea de Barcelona, passant primer per Tortosa i Gràcia. Coses de la vida. Més de cent setze anys després, a Jordi Galceran li ha passat una situació similar: va estrenar l’obra ‘Burundanga’ a Madrid, al Teatre Maravillas, i la seva entrada a Barcelona es va produir via Flyhard i Festival Temporada Alta. Finalment ha aterrat a La Villarroel on els espectadors fan el ple i, de moment, sense data de caducitat.

A Galceran l’avala l’espaterrant èxit internacional d”El mètode Grönholm’, comèdia nascuda d’un T6 del TNC i que només alguns van (vam) veure de seguida que faria un llarg recorregut fora dels corrents institucionals. I a la jove companyia Flyhard, l’avalen una sèrie de propostes anteriors, no només les més recents de la seva minisala de Sants, sinó també, abans, a La Villarroel on acaba de triomfar amb ‘Nit de ràdio 2.0′.

La fusió de Galceran i Flyhard ha estat, diria jo, una mena de bàlsam purificador per a ‘Burundanga’, una comèdia de rerefons romàntic amb The End feliç, com a les pel·lícules rosa, amb petó inclòs, que ja no em sabria imaginar sense els intèrprets que l’estan representant, sobretot, sense el protagonisme dels dos personatges femenins, interpretats per Clara Cols i Roser Blanch.

Malgrat això, ‘Burundanga’ és una obra intemporal, capaç de resistir diverses generacions, de ser pujada ara a la pilona de l’aplaudiment dels espectadors, però també de ser reposada anys a venir, com passa amb algunes de les millors comèdies clàssiques que s’importen d’autors anglesos o nord-americans bestseller.

Si Jordi Galceran (Barcelona, 1964) fos ianqui o anglès, estaria considerat ja com un dels comediògrafs més remarcables d’entresegles. Aquí, però, els reconeixements van més lents i són gasius i el gènere de la comèdia encara és titllat pejorativament de “subgènere comercial” per qui quan no les poden haver diuen que són verdes.

Qui més qui menys ja sap a aquestes altures que a ‘Burundanga’ s’introdueix una qüestió tabú com el terrorisme d’ETA. I el que potser no se sap tant és que la ‘burundanga’ en qüestió és el nom popular d’una droga sud-americana, sembla que oriünda de Colòmbia, que administrada amb nocturnitat i mala intenció, fa perdre la voluntat de qui la ingereix fins al punt que, transcorreguts els primers minuts fora del món i després d’una bona dormida, els afectats no recorden res del que han dit o els ha passat. Un estudi recent fet a Colòmbia denuncia que el 70% dels que havien estat conillets d’Índies de la ‘burundanga’ van ser víctimes de robatoris, i un 3% van ser víctimes de violació. Droga criminal, doncs, amb efectes perversos.

Jordi Galceran barreja aquests dos tabús: ETA i burundanga per fer una comèdia on ni l’ETA ni la burundaga poden ferir la sensibilitat de ningú, si no és que un sigui sensible a l’excés del riure, cosa que es fa inevitable a manera que avança l’embolic de ‘Burundanga’ portat amb gràcia superba per la direcció de Jordi Casanovas que ha fet que les dues actrius no es repeteixin en tics personals, que podrien pecar de clònics d’elles mateixes, sinó que adoptin una caracterització adequada als personatges de l’obra. En aquest aspecte, s’hi llueix Clara Cols, que arrodoneix el seu discurs amb una coreografia gestual sense precedents.

És així com Sílvia (Clara Cols), una farmacèutica amb dots de remenar les cireres de tothom, companya de pis de Berta (Roser Blanch), troba el remei als dubtes existencials de Berta, llicenciada en arquitectura, que descobreix que ha quedat embarassada de Manel (Pablo Lammers) i que no té la certesa que aquest s’hagi de convertir de per vida en pare del seu fill. Però entremig hi ha Gorka (Sergio Matamala), un jove cuiner basc, amic del Manel, que arriba a Barcelona amb la intenció de dur-hi a terme alguna missió.

La comèdia es converteix també en una trama de mitja investigació domèstica a través de la qual Sílvia i Berta, aquesta en una interpretació excel·lent en estat permanent de dubte i confusió, descobriran que el parell d’ocellots formen part de la banda terrorista d’ETA. I el muntatge entra en el registre del thriller tou quan el segrest que Manel i Gorka porten a terme d’un empresari sense escrúpols, exrevolucionari català dels temps del franquisme (interpretat per Carles Canut, que s’hi troba com un pare de tots i com un peix a l’aigua), colla fins al límit la murrieria i l’humor de l’obra. I aquí és prudent que el comentarista es mossegui la llengua i deixi la sorpresa in crescendo per a descoberta dels espectadors.

Dir ara que ‘Burundanga’ és la comèdia, o almenys, una de les millors comèdies de la temporada estrenades aquí resulta potser massa evident. Però cal repetir-ho una vegada més perquè en poques ocasions es confabulen positivament l’experiència d’un dramaturg de pes, ja veterà, com Jordi Galceran, i la vitalitat, la frescor i la passió per la feina ben acabada d’una companyia jove en auge que està conquerint a gambades la confiança del públic.

 

La companyia Flyhard ha desembarcat a La Villarroel