Brickman Brando Bubble Boom

6.10.2012

Estrenat en el marc del Festival Terrassa Noves Tendències l’octubre passat, Brickman Brando Bubble Boom de l’Agrupación Señor Serrano és una crítica ferotge a la bombolla especulativa i una reivindicació clara del dret a l’habitatge. Brickman Brando Bubble Boom torna aquest dijous 6 de març a l’auditori de La Pedrera. 

Foto Agrupación Señor Serrano TNT Terrassa

L’al·literació del títol, Brickman Brando Bubble Boom, fa referència als tres temps en què es mou l’espectacle. Dues biografies creuades: la primera, la de John Brickman, el pioner de la construcció massiva i el crèdit hipotecari (ai las!). La segona, la de Marlon Brando que, com Brickman, va tenir una infància difícil, seguida d’una carrera d’èxit i un final tràgic. Això sí, un final situat en una gran mansió. La tercera part del títol ens porta al nostre passat més immediat. A l’escenari, les imatges en blanc i negre i els cartells típics del cinema mut ens expliquen gran part de la història, però es barregen amb els logotips a tot color de les nostres arxiconegudes entitats bancàries, les cares somrients dels polítics de torn i els mitjans de comunicació, còmplices i missatgers d’aquesta Bubble Boom. I així, sembla que la vida d’aquells dos personatges no sigui tan remota.

No podríem catalogar les persones que són dalt de l’escenari com actors, perquè interpreten poc. Responen més aviat al perfil de tècnics, o titellaires del segle XXI. Per a la ocasió han creat maquetes de barris de barraques, itineraris en real time per un mapa d’Estats Units, o un seguit d’imatges calidoscòpiques sobre l’evolució del mercat especulatiu, que fan tremolar l’espectador, i no pas d’incertesa. Mentre els titellaires mouen els edificis, les fotos i els ninots, tot plegat es projecta a temps real en una pantalla que presideix l’escenari i que, oh, sorpresa, muta i creix a mesura que la bombolla es va fent gran. Sens dubte, un dels plats forts de l’espectacle és la selecció de clips cinematogràfics. Brickman és comparat amb Il Padrino o Juli Cèsar, mentre un dels actors reinterpreta el discurs dels personatges històrics amb paraules atribuibles a John Brickman.

El ritme de l’espectacle és més lent del que es pretén, perquè els recursos que utilitzen requereixen certa preparació. El resultat, però, és impressionant. Un molt bon exercici de documentació permet a l’espectador descobrir certes parts fosques de la història. A més, juguen amb l’imaginari col·lectiu de forma irònica i àcida, tot i que a vegades un pèl naif. I com no podia ser d’altra manera, a dalt de l’escenari construeixen i destrueixen a parts iguals, embolcallats en certa sensació de caos que produeix en el públic un mig somriure: “es veia a venir que acabaríem així”.

L’espectacle Brickman Brando Bubble Boom és una coproducció del Centre d’Arts Escèniques de Terrassa, i ha estat una de les moltes estrenes que s’hauran pogut veure aquest cap de setmana a la ciutat vallesana. Segurament ha estat una de les que ha generat més expectació, tenint en compte la naturalesa transgressora de l’Agrupación Señor Serrano. I ha acomplert expectatives, però els qui no n’hagueu pogut gaudir haureu d’esperar a la publicació de noves dates. De moment, l’Agrupación Señor Serrano se’n va de gira amb el seu espectacle previ, Katastrophe.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. Impressionant es la paraula, vaig tenir la sort de veure l’estrena d’aquesta obra i sincerament em va impressionar l’exercici de creació i de molta feina que es veu reflectit. El paral.lelisme entre els dos personatges em va sembla simplement genial.