Bonanova: torna Dêlen

21.05.2012

Quim Torres i Len Mesquida

 

DÊLEN. “Bonanova”. MÚSICA GLOBAL

Tres anys enrere una desconeguda parella de menorquins ens sorprenia amb “Sa roba estesa”, exquisit tractat d’un pop preciosista que disfrutava apropant-se a terrenys que vorejaven el folk. Petites històries amagades rere grans cançons. Després d’una temporada refugiats a l’Empordà, i quan ja els havíem començat a perdre la pista, en Quim Torres (veu i guitarra acústica) i la Len Mesquida (veu, metal·lòfon, harmònica i percussió) han decidit retornar a la seva illa per donar vida al seu segon llarga durada, Bonanova. I, efectivament, retrobar-nos amb Dêlen només pot ser una bona notícia. Produït per Jaume Pla, ànima d’aquella aventura imprescindible anomenada Mazoni, de tan bell hi ha moments en què “Bonanova” pot arribar a fer mal. Indie folk d’esperit fràgil i ànima trencadissa, a voltes amb regust salat d’aigua de Mediterrani, com aquell “400 milles, 17 nusos, 24 hores”, on et sembla estar escoltant una versió rejovenida de Maria del Mar Bonet. Una col·lecció de peces que tentinegen com gotes descendent per un cristall translúcid. Melodies harmonioses i assossegades com el deliciós passar de pàgines d’una novel·la quan els ulls comencen a caure. Instantànies en blanc i negre que ens transporten a lànguids records com “sa nevada del 85”.

Twitter Oriol Rodríguez: @365d365e