Bisturí o arsénico

27.04.2015

Avui hi ha festa grossa a Piramidón. Carles Pazos, que durant més de deu anys va tenir l’estudi en aquest Centre d’Art Contemporani (C/ Concili de Trento, 313, planta 16 – 08020 BCN) hi inaugura l’exposició individual ‘Bisturí o arsénico. Carlos Pazos a la col·lecció de Piramidón, Centre d’Art Contemporan’. Mercè Vila Rigat ens presenta l’exposició amb unes fotos de Martí Gasull.

Fotografia de Martí Gasull realitzada l'any 1994 a l'estudi de C. Pazos de Piramidón.

Fotografia de Martí Gasull realitzada l’any 1994 a l’estudi de C. Pazos de Piramidón.

 

Bisturí: Instrument de cirurgia en forma de petit ganivet usat per a tallar o fer incisions.[1]

Carlos Pazos neix un 23 de desembre, dos dies abans i 1949 anys després del naixement de Crist.

El seu pare, un home metòdic i sever, li deixa en herència dos regals imperdonables: per una banda, la passió per l’art i el col·leccionisme; per l’altra, una innegable tendència a la depressió. La seva mare, una mestra que no exerceix per una evident manca de complicitat amb el col·lectiu infantil, es converteix en la mentora del fill, de salut delicada i por intermitent a l’exterior.[2]

En aquest escenari d’infància on pesa l’espessor emocional, Carlos Pazos pren consciència que “la vida no té remei”. “Davant del disgust i la incomprensió cap a tot allò que l’envolta”, “decideix que no viurà només una vida”, la seva, “sinó que en viurà moltes altres”. “Defugirà la perfecció a la qual el dirigeixen, i n’escaparà a partir i a través de l’art”. “Davant la impossibilitat de no ser decidirà ser artista per tal d’aconseguir ser quasi res”.[3]

Arsènic: (1) Metal·loide d’un color gris, de llustre metàl·lic, trencadís, tuixegós, així com els seus composts solubles. (2) Òxid arseniós, substància blanca, de gust astringent, fortament tòxica.[4]

Carlos Pazos se sent poc atret per l’ésser humà. Li sembla tan obtús i opac com poc excitant. Per aquest motiu decideix centrar-se en els objectes, artificiosos o inútils, amb l’objectiu de destil·lar les històries silencioses que contenen. Col·leccionar i acumular objectes. W. Benjamin deia que “toda pasión bordea el caos; la del coleccionista, el caos de los recuerdos”. Dels objectes afloren records, vides desconegudes poc o gens interessants.

Així, a partir de l’acumulació, Carlos Pazos concep la seva obra, de la mateixa manera que ho fa amb la vida. La ironia i el sentit de l’humor imperen en els resultats, acompanyats d’una dosi equivalent d’insolència i dramatisme. La línia que separa l’acudit fàcil de la sentència dramàtica és molt fina, quasi transparent.[5]

Fotografia de Martí Gasull realitzada l'any 1994 a l'estudi de C. Pazos de Piramidón.

Fotografia de Martí Gasull realitzada l’any 1994 a l’estudi de C. Pazos de Piramidón.

Piramidón: (1) Antitèrmic d’excel·lent eficàcia en tot tipus de processos infecciosos com ara refredats, grip, angines, etc. Fa desaparèixer els més diversos dolors com el mal de cap, la migranya, el dolor de queixals o el mal de cap provocat per l’abús de begudes alcohòliques.[6] (2) Centre d’Art Contemporani.

El mes de febrer de 1992, Carlos Pazos instal·la el seu estudi a Piramidón, planta 13, porta núm. 3. Dos anys més tard s’hi fa retratar per un fotògraf reconegut.[7] Per a l’ocasió es vesteix amb uns pantalons de color crema, una camisa rosada i un mocador de seda abraçant-li el coll. Rostre ferm, atractiu innat i cella dreta perfectament corbada i acabada en una punxa afilada com la fulla brillant d’un ganivet.

Vint-i-tres anys més tard, dues plantes per sobre del que va ser el seu estudi, es reuneixen algunes de les obres d’aquest Pazos dual. Obra sobre paper i objectes d’objectes que encara recorden la fisonomia seriosa del seu creador. Un creador convertit en estrella, visionàriament, per ell mateix.

El dia 21 de gener de 2008 Carlos Pazos proposa dues solucions mèdiques davant la decadència física: una, el bisturí; l’altra, l’arsènic.[8]

 

[1] P. FABRA, Diccionari general de la llengua catalana, ed. A. López Llausàs, Barcelona, 1968 (pàg. 242).

[2] Dades extretes del catàleg de l’exposició No me digas nada, MACBA i Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofia, 2007. (Biografia de P. MILICUA, pàg. 291 – 319).

[3] Collage de manifestacions realitzades per C. PAZOS al catàleg de l’exposició No me digas nada, MACBA i Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofia, 2007. En el fondo, quizás ni siquiera quería ser artista (pàg. 287 – 289).

[4] P. FABRA, Diccionari general de la llengua catalana, ed. A. López Llausàs, Barcelona, 1968 (pàg. 158).

[5] Dades biogràfiques extretes del catàleg de l’exposició No me digas nada, MACBA i Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofia, 2007. (Biografia de P. MILICUA, pàg. 291 – 319).

[6] Prospecte del medicament Piramidón, preparat per Laboratorios Activion, S.A., San Feliu de Llobregat.

[7] M. GASULL.

[8] Adaptació de la cita de C. PAZOS extreta de Pimpollos y Papanatas, ed. Comanegra, Barcelona, 2013 (pàg.94). “Ante la decadencia física propongo dos soluciones médicas: bisturí o arsénico.”