Bilderberg Club Cabaret

15.03.2013

Si no teniu invitació de VIP, us serà difícil accedir a alguna de les conferència anuals que celebra el Club Bilderberg amb la flor i nota de la societat política i econòmica internacional. L’invent de debò va nèixer el 1954, a l’Hotel Bilderberg, a Oosterbeek, prop d’Arnhem, als Països Baixos.

Bildeberg Club Cabaret.

El seu fundador, el polític Joseph Retinger, estava preocupat pel clima antiamericà que es començava a covar a l’Europa occidental. Les invitacions van ser personals i limitades a dues per estat. Des d’aleshores, les trobades s’han anat celebrant anualment, sempre en secret i en un hotel d’upa, i només hi participen uns 130 convidats.Per als que no rebin cap d’aquestes invitacions, els queda el consol d’assistir a la trobada que munta cada dia a la Sala Muntaner la companyia de la Sala Trono. Allà seran rebuts per un estricte control de seguretat —en aquest cas sí que a càrrec de dos mossos d’esquadra perquè la companyia no té la síndrome de persecució àlies Camatxo— i podran participar amb veu i vot en alguna de les propostes que els facin els alts càrrecs militars d’uniforme tirant a imperi dictatorial que condueixen la conferència: un general (Oriol Grau), un capità (Fermí Fernández) i una tinent coronel (Paloma Arza).Si els que hi assisteixin detecten una lleugera modificació del nom que ha passat de BildeRberg a BildeLberg, una ela on hi havia una erra, ho han d’atribuir, segurament, al caràcter ultrasecret de la trobada i a una estratègia de distracció, tenint en compte la pesta d’espionatge que assota el país.Un cop dins, la conferència entra en acció sota el registre del cabaret musical i amb picossades de números parateatrals (màgia, titelles, fregolisme, música, batalla de sabres, transvestisme, picaresca i airada molinera amb baixades picants a la platea per fomentar el contacte amb els convidats) amb l’humor sempre com a consigna, un cert estripament i una intenció volguda de caràcter irreverent que no es dissimula gens i que defuig tant com pot el tòpic del políticament correcte.Espectacle variat, de números diversos, que obliga els tres intèrprets —els tres de trajectòria diversa però units pel seu pas per la factoria d’El Terrat— a caracteritzar-se en diversos personatges i a fer constants canvis de vestuari en una mirada universal que passeja per l’escenari tant capitostos del poder occidental com capitostos de les bosses més plenes i riques de l’Orient.De fons, amb el recurs de connexions via satèl·lit, hi ha la base de comandament on una militar de guàrdia (amb una certa semblança a la fesomia de l’actor Joan Negrié, ni que no s’identifiqui pel seu nom) ha d’obeir les ordres que li arriben de la conferència Bildelberg per veu del màxim general. La versió actual del muntatge, pretén eliminar el bocamoll australià Julian Assange per por que difongui per Internet una sèrie de documents classificats que alterin l’ordre mundial establert.Amb aquest lligam de base, la conferència es desenvolupa a ritme de gags, esquetxos i referències constants a fets de l’actualitat amb la ironia subtil que afecta el màxim general i que, per culpa d’un elixir mal subministrat i per la seva ceguesa autoritària, es pensa que s’està convertint progressivament en un general de tendència gai (sabates vermelles de taló, arracades brillants, barret de plomalls…) ni que, en realitat, només hagi llepat un trist i inofensiu caramel de menta. La gresca té garantides les baixades de pantalons i el mostrari de pèls de cames. Com en els millors temps.

«Bildelberg Club Cabaret», de Toni Orensanz i Oriol Grau. Música d’Enric ‘Xato’ Grau. Intèrprets: Fermí Fernàndez, Paloma Arza i Oriol Grau. Coreografies: Àlex Palomo i Roberto G. Alonso. Vestuari: Trono Villegas. Il·luminació: Ramon Beneito. Vídeos i pantalla: Mediaframe. Assessor màgia: Mag Gerard i Mag Nureli. Assessor manipulació: Edu Telletxea. Confecció titelles: Lindes Farré. Ajudant direcció: Quique Culebras. Direcció: Oriol Grau. Producció de Sala Trono. Sala Muntaner.