Ben Brooks. La ressaca que persisteix

“-Para ya- dice mama-. Deja de imitar a James Bond. El traje es para el entierro de tu hermana.”

L’Ellen Catherty és morta. S’ha suïcidat abalançant-se des d’un aparcament de tres plantes en roba interior sense conjuntar. Així arrenca Hurra (Blackie Books, 2016), l’últim experiment literari de Ben Brooks. De moment només està disponible en castellà.

Ben Brooks (Gloucestershire, 1992) sembla viure en un estat immutable de ressaca. Mentre es fuma la vida en cada cigarreta, beu cervesa calenta, llegeix Murakami i s’oblida de menjar. No té pinta d’anar-se’n al llit amb les gallines. Tot i que només té vint-i-quatre anys, és un nano extraordinàriament talentós, insultantment precoç. És un adolescent tatuat, granellut i d’aspecte malgirbat, que transita cap a la maduresa a empentes i rodolons. I mentre la ponderació no arriba, el paio es dedica a passar pel sedàs la generació Z i la generació dels millenials -la seva-. Es tracta d’una fornada de joves esmunyedissos enganxats a les xarxes, que viuen amors virtuals i s’ofeguen en un got d’aigua.

El punt de partida d’Hurra és el suïcidi de l’Ellen, la germana petita d’en Dan i l’Adam. Incrèduls, els nois busquen el motiu pel qual la seva germana s’ha matat. Aleshores, s’assabenten de la possible existència d’un vídeo de l’Ellen despullada, el qual podria haver estat enregistrat per un paio anomenat Paul Highton. I decideixen venjar-se. La represàlia consisteix en el següent: localitzen en Paul fornicant a casa seva amb la xicota d’en Dan, el lliguen, li roben un munt de calés i fugen cap a París, primera parada del seu periple europeu per trobar un indret escaient per esventar les cendres de l’Ellen, les quals duen amagades en un paquet de tabac. Després es deixaran caure  per Berlín i finalment aterraran a Barcelona.

Indestructible everything -títol original del llibre-, no és ben bé una història novel·lada. És més aviat la crònica del desflorament d’uns personatges amb greus desajustos cerebrals que naveguen a la deriva en un mar d’infortunis. En Dan és un paio de vint-i-tres anys passat de ketamina i amfetamines que malviu entre el desencant i l’esperança. Què fer quan la vida només et brinda desgràcies? Què fer amb un germà tarat que no para de fer el titella, una mare alcohòlica i incapacitada per a poder estimar i un padrastre capsigrany obsessionat amb la idea que un puma se’l cruspirà? Doncs consumir-la, la vida, a cop d’aspirar heroïna i engolir litres de Heineken fins a caure inconscient per oblidar que la teva existència és quelcom semblant a una tifa. L’Adam, el germà, és tres quarts d’aquest. Mentre no troba feina i sempre que els seus atacs depressius li permeten, mama cervesa i veu pel·lícules de Miyazaki.

Amb Hurra, Ben Brooks es corona com l’enfant terrible de la nova narrativa anglosaxona. Ara per ara, és l’escriptor que millor ressenya el vessant més destructiu de la immaduresa, l’acolloniment de fer-se gran, les absurditats dels conflictes familiars, el tedi de viure, la por a no fer el pes. Pot ésser agosarat comparar-lo amb J.D.Salinger, però la seva prosa és tan punyent, irreverent i descarada com la del nord-americà, autor del supervendes El vigilant en el camp de sègol el 1951. Ambdós utilitzen un llenguatge propi dels adolescents, i amb girs d’humor inesperat descriuen les neures que assolen un individu inadaptat socialment. El llenguatge de Brooks no passa cap mena de filtre: és cínic, insolent, groller, provocador; fins i tot pot arribar a ésser ofensiu. Els seus personatges porten mala vida, s’autodestrueixen vertiginosament amb la ingestió de drogues; beuen cervesa fins al punt de caure anestesiats a terra i dormen entre bassals de vòmit, pixum i suor. Hurra és el relat d’un dol que no es viu com s’hauria de viure. Com afrontar-lo quan no se sent la tristor i s’és incapaç d’escopir la còlera?