Be radical, my friend

1.11.2016

“La filosofia va ser una decisió que em va salvar d’una mort en vida”. Així resumeix Marina Garcés el sentit de pensar com a pràctica de guerrilla que ens fa relacionar amb el que som i amb el que fem, a través de preguntes no esperades que tenen conseqüències imprevistes. En aquest camp de batalla, al·ludint el pensament nietzscheà, la filosofia esberla les paraules per explorar el conflicte i retornar-los el sentit. Per això, avui sortim Fora de classe (Arcàdia, 2016), per fer servir el cervell al marge de les lleis de la classificació.

Marina Garcés

Marina Garcés

En una societat que no es revolta prou, Marina Garcés reivindica pensar radicalment per transformar la vida. Per rebel·lar-se contra l’obediència i el conformisme en un món hipermodern desbordat per les modes, les angoixes i els desitjos frenètics d’una existència que cada vegada sembla tenir menys temps per la pausa i el silenci –la reflexió– i per deixar-se arrossegar per la força igualitària de la filosofia “contra tot dogma o monopoli del saber”; una força que branda l’espasa de l’antagonisme per subvertir la grisor de l’enteniment que no qüestiona les coses.

Fora de classe és un recull dels articles que l’autora ha publicat al diari Ara durant dos anys i mig, fins al maig del 2016. En aquesta sèrie de textos, Garcés persegueix els límits de la conflictivitat per dibuixar un mapa reflexiu i jo diria que amb un gran valor pedagògic (encara que sigui fora de classe) sobre aquest camp de batalla que personifiquem i que ens envolta, lloc de trobada, de crítica, d’agitació constant i necessària que ens singularitza i ens connecta entre la casualitat i el determinisme en la suposada societat del coneixement.

Què hi podem trobar, en aquest llibre? Començant per anècdotes del món de l’educació i acabant per l’examen de conceptes i filòsofs de tots els temps i de tot arreu, a Fora de classe llegim, amb fluïdesa, un total de vuitanta-quatre escrits que ens impel·leixen a mirar i a pensar traient el cap per la finestra per tractar de comprendre la realitat fent un exercici crític. Tot i que Garcés advoca pel pensament radical, els seus articles els digerim imbuïts per la dolçor del llenguatge i la sinceritat del discurs que hom creu identificar-hi. Com algú que ens empeny a actuar sense imposar l’imperatiu, simplement perquè ens agrada llegir el que explica, perquè ens fa pensar. No és un compendi de divagacions espesses i complexes per a lectors instruïts, sinó un estímul que tothom pot comprendre: “Qualsevol ésser humà té capacitat per relacionar-se amb el coneixement”.

El pensador de Rodin

El pensador de Rodin

 

L’experiència de l’espai i el temps

En aquest viatge filosòfic i literari, caminarem al costat de grans pensadors clàssics i moderns, repassarem algunes controvèrsies de la nostra actualitat i ens capbussarem en els grans temes de la humanitat que plouen del núvol triangular que conformen la passió, el conflicte i la mort: l’amor i el desig, el patiment, l’estupidesa, la desigualtat, la violència, la subversió, la ignorància… i de pas tindrem diàlegs fugaços amb Ikea i Mark Zuckerberg, amb el moviment punk, els anhels i les pors d’Alexandre el Gran i Juli César, el Zhuang Zi, les fronteres que ens separen, l’ensenyament, la llibertat, la pàgina en blanc i el mal menor.

I, particularment, amb l’espai i el temps. Garcés diu que “en les nostres societats actuals hi ha molta activitat i molt poca experiència. Molta circulació i molt poca transformació. La raó és precisament aquesta: no qüestionem l’espai i el temps. Només hi circulem i els omplim, fins a saturar-los”. Resultat? La impotència. Esperança? L’educació. Fer-nos una altra sensibilitat: “és l’aposta cultural emancipadora, des de la Il·lustració fins a Gilles Deleuze”. Perquè la sensibilitat no és altra cosa que “l’experiència de l’espai i el temps i la possibilitat de transformar-la”, i el que hem de fer, en comptes de saturar-la, és alliberar-la, deixar-la córrer pel nostre camp de batalla.

Heus aquí la filosofia de guerrilla, fins i tot a desgrat de la lucidesa elemental d’aquesta sentència: “tot pot arribar a la vida, i sobretot res” (Houellebecq), perquè això no exclou, ans al contrari, el pensament radical. Be radical, my friend.