Barcelona sota el signe d’Hermes

31.05.2016

Coeditat per Albertí Editor i l’Ajuntament de Barcelona, acaba de publicar-se La Barcelona d’Hermes. Els autors d’aquest llibre singular són els Caçadors d’Hermes, un col.lectiu d’entusiastes per l’atractiu cultural d’aquest déu mitològic de l’antiga Grècia, fill del gran Zeus i germà de la sàvia Atena. El grup dels Caçadors d’Hermes està integrat per: Enrique Camós, Jordi Casadevall, Ángeles Durán, Núria Machado, Roser Messa, Albert Muñoz, Mariana Oviedo, Andrés Paredes, Neus Prats, Xavi Soro i Alba Vendrell.

Cazadores-de-Hermes-Edifici-Sfera-de-Pl-Catalunya

Segons la mitologia grega, Hermes (Mercuri per als romans, Thot per als egipcis) va ser un dels fundadors de la ciutat de Barcelona. Només per aquest motiu els Caçadors d’Hermes diuen que ja s’hauria de fer-li atenció especial. Però els trets característics d’aquesta alada figura mitològica van més enllà: Hermes representa l’eloqüència o ben parlar, el fluir del comerç i les finances, així com és protector de viatgers i missatgers, inspirador de l’art i promotor de les ciències cosmogòniques i, encara, un repartidor de béns, el major dels quals és la saviesa, com apunta Mireia Valls, una de les acompanyants en els itineraris proposats pels Caçadors d’Hermes. Un bon patró, vaja, per a una ciutat dinàmica i oberta com és Barcelona, sobretot d’ençà de l’enderrocament de les muralles i la construcció de l’Eixample.

En multitud d’edificis, façanes i monuments barcelonins es troba la presència d’Hermes, tot i que aquestes figures no es veuen a simple vista si no és agusant la mirada com han fet els Caçadors d’Hermes. És així com aquest col·lectiu ha anat elaborant un escandall bastant complet d’imatges d’Hermes localitzades en diferents indrets de la Ciutat Comtal, tot situant aquestes figures –escultures, relleus, esgrafiats, forges, vitralls– en nou itineraris que es poden fer a peu –amb bon calçat, recomanen– i amb la càmera a punt per capturar-ne les imatges. I és que la percaça del jove déu alat és un procés obert, qui sap on es poden trobar encara figures d’Hermes! La veritat és que vénen ganes d’anar al seu encontre, i més en aquest temps de bonances i llums primaverals.

Aquests itineraris a l’encalç d’Hermes escampats per la ciutat van des de la façana marítima, la Rambla, el Barri Gòtic, el Born i la Ciutadella, passant pels carrers i places més emblemàtiques de Barcelona com la Plaça de Catalunya, el Passeig de Gràcia, la Rambla de Catalunya i la Via Laietana, fins arribar als cementiris de la ciutat. En aquests espais el famós déu mitològic té el seu paper com a guia dels viatgers al més enllà. En aquest viatge de tornada al cel des d’on vam caure, o de la imaginària casa des d’on hem sortit o des d’on ens hem exiliat, depèn de la metàfora escollida en el nostre imaginari, s’ha de creuar una zona fosca que els grecs antics anomenaven Hades. Es diu que en aquesta travessa a les palpentes és imprescindible la mà d’Hermes, que en aquest rol és conegut com a conductor o acompanyant d’ànimes. Així, en algunes tombes dels cementiris barcelonins es troben belles imatges d’Hermes (o de la seva simbologia, com el Caduceu) juntament amb belles figures d’àngels.

No és tan lluny, la simbologia de la figura del missatger Hermes i la figura de l’àngel. Malak en hebreu vol dir àngel o missatger. I és que els àngels com a figures intermediàries entre el món visible i l’invisible, o entre el sagrat i el profà, apareixen en l’imaginari des dels inicis de la cultura humana. La iconografia de figures alades és molt antiga perquè respon a un arquetip de la transcendència, com va saber veure Carl G. Jung en els seus estudis sobre els humans i els seus símbols. És interessant, fins i tot per a l’home i la dona moderns, amb aspiració a una evolució humana plena, llegir aquest simbolisme d’Hermes; des de la consciència més baixa: la consciència-serp (el món instintiu, inferior), i tot passant pel mèdium de la consciència terrena, s’assoleix finalment la consciència transpersonal, transcendent, que es visualitza en el vol.

Els autors de 'La Barcelona d'Hermes'.

Els autors de ‘La Barcelona d’Hermes’.

En aquest passeig per La Barcelona d’Hermes no només podem admirar-nos de les artístiques imatges d’Hermes que anirem trobant pel camí i que ens parlen de la història de Barcelona a través de grans monuments i destacats edificis, així com dels grans personatges que van encomanar-ne la construcció als arquitectes més reconeguts de l’època, sinó que també podem fer una lectura simbòlica de les virtuts que emanen d’aquest ésser que es representa amb un casc i unes sandàlies alades.

Com a lectora de La Barcelona d’Hermes, adopto les paraules del dibuixant Max, un dels guies d’aquestes passejades literàries, juntament a estudiosos com l’esmentada Mireia Valls, Xavier Theros, Guillem Martínez, Ricard Martínez, Dani Cortijo, Aureli Vázquez, Imma Santos, Daniel Venteo, José Pardo i Carme Grandas. Diu Max: Hermes és als espais que no ocupa ningú… És als buits i als mons intermedis… Em sembla una fantàstica manera de referir-se al mester de la poesia. Una manera de dir que aquesta paraula que és i es troba en els buits, allà on no sabem i que tantes vegades es revela de forma tan màgica, és una paraula que habita entre el cel i la terra de l’existència, és una paraula mitjancera entre l’univers del sensible i l’espiritual. Així, Hermes, com tota figura simbòlica, no s’esgota en la imatge ni en el vell mite grec: renovat el seu símbol, evoca també per a nosaltres, gent del segle XXI, una visió poètica que es tradueix en una manera de ser al món, tal com jo l’entenc.