Antoni Bernad, retratista

L’Ajuntament de Barcelona ha reeditat el llibre “Catalans. Retrats” del fotògraf Antoni Bernad, una magnífica col·lecció de retrats que ens permet recuperar les imatges de molts personatges que ens han acompanyat al llarg dels anys.

El retrat va ser, com a substitutiu de la pintura tradicional en la representació de la imatge personal, una de les primeres especialitats fotogràfiques en el moment del naixement de la fotografia a mitjans del segle XIX. La novíssima tècnica de reproducció iconogràfica va causar furor i segur que va donar molta feina als primers fotògrafs. Eren els anys en que ben sovint al fotògraf se l’anomenava “retratista”.

Doncs avui tinc a les mans el llibre “Catalans. Retrats” del fotògraf Antoni Bernad , publicat l’any 1984 i que ara, amb gran encert, acaba de reeditar l’Ajuntament de Barcelona. Estem davant del treball d’un veritable retratista. Bernad és un fotògraf especialitzat en fotografia de moda, que de jove es va traslladar a París i des d’allí va treballar per les principals revistes de moda i agències de publicitat. Amb bon criteri i com d’altres fotògrafs va anar aprofitant el temps i les oportunitats per fer un treball més personal de llarg recorregut. I així va anar retratant un llarguíssim seguit de personalitats del món de l’art, la cultura, l’esport, la política de casa nostra. Més de 200 retrats en gran format, gairebé tots a pàgina sencera, que ens acosten a persones, la majoria prou conegudes, i ens apropen molt bé a la seva personalitat.

Fa unes setmanes vaig veure al Palau Solterra de Torroella de Montgrí una breu mostra del treball d’Antoni Bernad que em va impressionar i de la que vàrem parlar en una crònica recent. Avui, després de veure més pausadament el llibre, tractaré d’explicar les impressions que m’ha produït la visió més completa del treball de Bernad.

La primera és que, com passa amb les bones pel·lícules, el treball fotogràfic de Bernad ha resistit perfectament el pas dels anys, ha envellit molt bé. Fins i tot diria que com els bons vins, aquests anys de bodega l’han millorat. Ens presenta unes imatges plenes de modernitat que podrien perfectament haver estat fetes avui mateix. Son retrats directes, diàfans que aconsegueixen transmetre’ns de manera simple els trets bàsics de la personalitat del retratat en una sola imatge.

En segon lloc, i pel que fa a la seva composició, es tracta d’un conjunt molt variat. Hi trobem tota una amplíssima gama de registres: fragments de rostre, primers plans, pla americà, figures de cos sencer, picats, contrapicats, etc, etc. I tot això sense l’artificiositat que tant sovint trobem en la fotografia de moda. De manera que Bernad ha sabut aprofitar, en el millor sentit, tota l’experiència obtinguda en el camp professional per aplicar-la amb gran encert al seu treball més personal.

Un altre aspecte interessant és que, sempre que pot, l’autor inclou en el retrat elements i objectes familiars al personatge. Molt sovint també el situa en el seu entorn o ambient, en escenaris vinculats al retratat de manera que ens ajudin a dibuixar la seva personalitat. No és només el rostre o la mirada allò que retrata Bernad sinó ben sovint el personatge i la seva circumstància. Tot això fa que en la majoria dels casos no siguin retrats d’estudi sinó fets en ambients personals i això els dota d’una majora naturalitat i calidesa.

També cal remarcar que la major part dels retrats estan fets en blanc i negre, una modalitat que per mi resulta especialment indicada en el retrat. Ja sabem que el món de la publicitat és en color, però un cop més aquí Bernad ha sabut distanciar-se del seu mitjà habitual i triar encertadament la forma d’expressió idònia. I aquest és un tret molt significatiu del llibre: és d’un blanc i negre lluminós. Normalment estem acostumats en el retrat a imatges molt denses, amb un predomini de les ombres, uns retrats foscos, com si així fossin més formals, més seriosos. Doncs aquest no és el cas dels retrats de Bernad, que els presenta normalment amb baix contrast, lluminosos, alegres. Novament em sembla que el fotògraf ha aplicat aquí el millor de la seva experiència publicitària.

Finalment, resulta evident que Bernad ha aconseguit una excel·lent connexió amb els seus models. En l’especialitat del retrat aquest és un punt cabdal perquè, a diferència d’altres especialitats, aquí treballem amb matèria viva amb la qual estem interactuant en el mateix acte fotogràfic.

El fotògraf no és l’únic agent de l’acció, perquè l’ésser fotografiat, el seu tarannà, la seva actitud, són essencials i tenen molt a dir. Sobretot, cal ser capaç d’establir entre fotògraf i fotografiat una relació, una complicitat de la que depèn l’èxit de l’intent fotogràfic. Això no sempre és senzill en situacions en què sovint els models són persones molt atrafegades i plenes d’altres preocupacions. Però, com dic, Bernad ha aconseguit que en general els protagonistes es mostrin oberts, naturals, fins i tot contents de ser fotografiats.

Amb totes aquestes característiques no és estrany que el lector es trobi còmode enmig de tots els personatges que se li presenten, que sintonitzi amb ells i passi una bona estona en la seva companyia.

D’altra banda, com que el treball cobreix un període de més de trenta anys, tenim al davant un tros de la nostra història i cada personatge, a més de les seves personals característiques, ens evoca moments o situacions de les que ell va ser protagonista però que nosaltres també vàrem viure i que recordem en la seva companyia.

Però, és clar, aquesta mateixa prolongació en temps del treball ens permet recuperar la imatge perduda dels personatges, sobretot dels que eren joves quan varen ser fotografiats i que el pas dels anys ha transformat significativament. I ens fa també presents aquells que ja han desaparegut. Aquesta referència tant clara als efectes de l’inevitable pas del temps ens deixa en alguns moments un regust una mica agredolç, com la vida mateixa.

Sens dubte estem davant d’un excel·lent llibre de retrats. Com diu Enric Vila en el seu pròleg : “En aquest volum hi trobaran una síntesi d’un temps i d’un país. És com un àlbum de família, però de més volada històrica i d’un gust molt més sofisticat. La cara, diuen els filòsofs, és la part del cos humà que ens permet reconèixer-nos en els altres i en aquest llibre hi ha cares de totes menes”.

Trobareu més informació i obra d’Antoni Bernad en aquest perfil del fons digital Fotografia a Catalunya.