Anne Sofie von Otter: expectatives acomplertes

28.07.2012

 

Anne Sofie von Otter a Torroella de Montgrí | Foto Toni León

 

Alguns concerts poden causar un cert grau de trepidació prematura, un nerviosisme somort abans que soni la primera nota. La por que no es vol verbalitzar és: estarà la sessió a l’alçada d’unes expectatives potser exagerades? Aquesta era la sensació personal abans del concert que Anne Sofie von Otter anava a protagonitzar al Festival de Músiques de Torroella de Montgrí. No era pas qüestió de desconfiança, ni molt menys, els mèrits de la mezzosoprano sueca estan més que documentats, però la cantant protagonitzava el seu primer recital a Catalunya en la tardor d’una carrera gloriosa i amb el record no del tot òptim de la seva participació, l’any passat, en la versió en concert del ‘Tamerlano’ de Händel al Liceu. No deixa de ser un escàndol, tanmateix, que, si no anem descomptats, Von Otter només hagi actuat dos cops a Catalunya, el 1991 i el 2011. Afanyem-nos a dir que la collita 2012 ha estat molt bona i que Von Otter va cobrir amb escreix les expectatives.

El concert va arrencar amb quatre cançons del suec A.F. Lindblad (1801-1878), peces agradables que van anar bé per ajustar l’oïda a l’acústica exageradament ressonant de l’església de Sant Genís i on Von Otter va palesar que, fora d’una lògica, tot i que mínima, pèrdua de llustre vocal, l’instrument manté la seva calidesa i mal·leabilitat, i la cantant, la seva tècnica impecable, sentit infal·lible de l’afinació, elegància en el fraseig i profunditat en la traducció de text i música. Amb Grieg, el concert va fer un gran salt cap amunt, amb un ‘Varen’ d’una desarmant serenor lírica.

Un altre dels trets característics de la mezzo és la intel·ligència en la confecció dels programes i així, després del bloc nòrdic, vam tenir dos exemples de l’encara poc divulgada producció liederística de Liszt (amb el desimbolt to zíngar de ‘Die drei Ziegeuner’) i tres dels ‘Wesendonck Lieder’ de Wagner, amb un ‘Träume’ extàtic. Com a nexe, el fidelíssim pianista de Von Otter (més de 30 anys de fructífera relació artística), Bengt Forsberg va abordar amb brillantor la transcripció que Liszt va fer de la ‘Mort d’Isolde’ de Wagner.

L’atmosfera de la segona part va ser força diferent, i no només per la presència del violoncel·lista i compositor Svante Henryson. Quatre dels ‘Chants d’Auvergne’ de Canteloube, com l’embolcallador ‘Bailerò’, van iniciar un gir cap a un repertori més popular que es radicalitzaria en la recta final del concert. Un insinuant ‘Summertime’ de Gershwin obria un bloc on la pròpia Von Otter va exercir de mestra de cerimònies. L’aparició de la jove filla de Henryson va fer témer que el concert pogués degenerar en una mena de festival de final de curs, risc per sort evitat.

 

Anne Sofie von Otter amb el pianista Bengt Forsberg i el violoncel·lista Svante Henryson

 

Partitura en mà, Von Otter va aplicar el mateix rigor i elegància que caracteritzen les seves interpretacions liederístiques a temes com ‘Knowing Me, Knowing You’ d’Abba, el màgic ‘Calling You’ del film ‘Bagdad Café’ o ‘Blackbird’ dels Beatles. Potser algun espectador, que lícitament esperava que la mezzo no sortís de l’àmbit clàssic més estricte, va quedar descol·locat i, fins i tot, als més puristes se’ls podien caure els anells. Ells s’ho perden perquè amb les orelles ben obertes era clar que, en el fons, Von Otter l’únic que va fer és interpretar bones cançons, sense manies ni apriorismes castradors. Una personal havanera de ‘Carmen’ i un altre tema fílmic (‘Cold Mountain’) van posar el punt final a aquest recital que seria bo no fos el primer i últim d’Anne Sofie von Otter a Catalunya.