Alguna cosa fa olor de cinema a Dinamarca

30.04.2013

L’eclosió del vídeo digital va impulsar als anys 90 el moviment Dogma, que va internacionalitzar el cinema danés. Però no és un cas únic. Els joves cineastes romanesos van prendre el relleu fa uns anys i ara són els grecs. Tres exemples de cinematografies emergents que estan marcant la ruta.

La caza

El cap de setmana passat, el de pitjor recaptació de la historia segons es lamenten els distribuïdors i exhibidors espanyols, la pel·lícula més vista en sales va ser ‘La caza’, del danès Thomas Vinterberg.

Al festival de cinema online Atlàntida Film Fest, que organitza la plataforma Filmin, s’hi han projectat dues produccions daneses, ‘Brotherhood’ i ‘The truth about men ‘, protagonitzades per Thure Lindhart. Aquest actor és protagonista també de ‘Keeps the lights on’, una producció americana on hi té un petit paper una altra de les grans actrius del cine danès, Paprika Steen, coneguda pels seus papers a ‘Los idiotas’ i ‘Celebración’. Steen és la protagonista de ‘Noche de vino y copas’ d’Ole Christian Madsen, una comèdia danesa que s’ha estrenat aquesta mateixa setmana als cinemes de casa nostra.

A la passada edició dels Oscar de Hollywood una de les finalistes en categoria de millor pel·lícula de parla no anglesa va ser ‘Un asunto real’, de Nikolaj Arcel, el mateix director de ‘The truth about men’. El protagonista d’’Un asunto real’ és la mega-estrella danesa Mads Mikkelsen, ara també en cartell a ‘La caza’, la pel·lícula amb que va guanyar el premi a la millor interpretació masculina a Canes. Mikkelsen es va fer famós a nivell internacional interpretant el dolent de ‘Quantum of solace’ i ara dóna vida al jove Hannibal Lecter a la sèrie de televisió Hannibal. Mikkelsen també era el protagonista de ‘Walhalla Rising’, una de les primeres pel·lícula de Nicolas Winding Refn, el celebrat director de ‘Drive’ i sí, de nacionalitat danesa.

Un asunto real

He aconseguit escriure dos paràgrafs sobre el cinema danès actual sense mencionar a Lars Von Trier. Però molt probablement sigui per culpa seva –o gràcies a ell- que el cinema danès visqui avui aquest moment tan dolç. Artífex i autor de referència, juntament amb Thomas Vinterberg, del moviment Dogma que va revolucionar el cinema “alternatiu” a la dècada dels anys noranta, Von Trier no ha deixat de reinventar-se, escandalitzar i fascinar amb les seves pel·lícules i la seva pròpia personalitat, com tothom sap. El que potser no es destaca tant és el paper que ha jugat la companyia Zentropa, fundada l’any 92 per Lars Von Trier i el productor Peter Aalbæk Jensen amb motiu de la producció del seu film ‘Europa’. En aquests vint anys, Zentropa ha produit més de 70 pel·lícules i ha obert diverses delegacions europees, entre elles una a Barcelona.

Va ser a través de Zentropa que es va vehicular el moviment Dogma, amb pel·lícules com ‘Los idiotas’, que va significar el primer gran impuls al vídeo digital. S’ha parlat molt de l’impacte que el vídeo digital ha suposat en la democratització del cinema: la tecnologia digital ha obert la possibilitat de rodar una pel·lícula a qualsevol que disposi d’una càmera digital. El cinema danès ha sabut aprofitar l’avantatge dels seus pioners per assentar les bases d’una indústria cinematogràfica que ara dóna bons fruits més enllà de la participació ocasional de determinats autors en festivals de cinema.

Los idiotas

La revolució digital, molt probablement, ajuda a explicar també la gran eclosió del cinema romanès de la darrera dècada, del qual en deixa bon testimoni el Festival de Cinema d’Autor amb la seva retrospectiva “10 anys de cinema romanès”. Com també explica el boom de l’actual cinema grec, on tota una onada de joves realitzadors està testimoniant la crisi a partir de títols radicals, poètics, incòmodes i frescos. Se’n poden veure mostres en films que es projecten al D’A, com la molt recomanable ‘Boy eating the bird’s food’. Tres exemples de cinematografies emergents que estan marcant ara diverses rutes a seguir pel cinema europeu.