Albert Palomar, sense additius

23.10.2012

 

Albert Palomar.

ALBERT PALOMAR. “No estem sols”. Editat per SENITART

La bellesa se sol trobar en la senzillesa de les coses i els fets, tal vegada aquest sigui el motiu perquè “No estem sols” es reveli com un treball amb un encant especial. Albert Palomar, cantant dels recentment desapareguts Plouen (banda anteriorment coneguda com Plouen Catximbes) debuta en solitari amb un àlbum tardorenc com les fulles de plataner que a cop de vent s’amunteguen sobre la vorera. Deu temes fornejats a ritme pausat, sense espècies ni condiments que alterin unes melodies que evidencien el seu atractiu mostrant la nuesa del pèl púbic; despullades d’acompanyaments innecessaris, i sense cap artifici. Una guitarra que dibuixa arpegis hipnotitzants, i una veu xiuxiuejant que traça versos inspirats en una quotidianitat que en tot moment defuig els llocs comuns; no li cal res més per intentar, i gairebé en tot moment aconseguir, captivar