Al 4t 1a hi ha pel·lícules noves

6.11.2012

El passat 23 d’octubre es va posar a la venta Pel·lícules (K Indústria, 2012), el segon disc dels barcelonins Quart Primera. Un àlbum en el que han deixat de banda el pop-folk del seu primer llarga durada per fer una aposta per la música electrònica. És un encert? És un canvi massa radical? Conrad Dalmau ens ho explica.

 

Pere Jou, líder de Quart Primera, comença a afeitar-se la barba

 

Si vau escoltar l’avançament que van fer uns dies abans del llançament del disc ja vau poder descobrir com el component electrònic ha cobrat molta importància en aquesta nova proposta dels Quart Primera. Sobretot es podia apreciar en la cançó “Una estranya situació”, que és, curiosament, la que enceta el disc. Com si de bones a primeres ja es volgués fer palès i evident aquest canvi. Des de l’inici ja s’aprecia com la producció ha estat un dels elements més importants de la confecció del disc.

A què és degut aquest canvi de sonoritat? El líder del grup, Pere Jou, sempre ha estat interessat per la música electrònica i artistes com M83, Bon Iver, Miike Snow o Lana del Rey l’han influït molt a l’hora d’escriure i produir les seves noves cançons. És bo deixar-se influenciar pels teus gustos musicals? Vist el resultat, sí; però és una arma de doble tall ja que, si en el moment d’enllestir nous temes per un suposat tercer disc, Pere Jou es troba influenciat pel flamenc –posem pel cas-, el resultat final pot tornar a canviar 180º.

El pas endavant que ha fet Quart Primera –que ha canviat alguns dels seus músics-, és notori, però com a retret, podríem dir que s’hauria d’emmarcar una sonoritat pròpia, trobar el seu espai. Primer pop-folk i després electrònica és un canvi massa radical. Tanmateix, al seu favor s’ha de dir que tot i l’embolcall sonor que hi ha al voltant de les cançons, segueix sonant als Quart Primera que van sorgir del primer disc. Com a resum de tot el que s’acaba de dir, Pere Jou explica que el fet d’utilitzar la música electrònica és simplement una nova manera d’explicar les coses.

I per què Pel·lícules? Doncs perquè Pere Jou troba en el cinema una font d’inspiració i recalca que la nostra visió del món està plena de referents audiovisuals. Les cançons del disc parlen de l’amor i el desamor, de fet, més d’aquest segon fruit d’una mala experiència que ha passat el líder del grup. Una estranya situació (com la primera cançó del disc) que el protagonista va entenent, assumint i al final del disc supera, tal i com es pot apreciar en “Per què no deixaràs de tenir por?” i “El meu radar”.

Tornant a parlar del líder de la banda, s’ha de dir que el seu pes dins de les cançons és molt més important, sempre està en un primer pla juntament amb la música i la seva veu i la seva manera de cantar han crescut enormement, com es pot apreciar en “Caminem junts” que canta únicament acompanyat del piano. Un dels millors moments del disc.

 

Pere Jou, sense barba

 

Extreure algun senzill és difícil ja que Pel·lícules és un disc que s’ha d’escoltar de principi a fi, seguint la història que explica (com si fos precisament un film), però tot i així destacarem l’abans esmentada “Caminem junts”, “El teu amant” (atenció al crescendo progressiu de la història, la música i la veu), “Suècia”, amb evidents referències a Lana del Rey i amb l’aparició d’una veu femenina que fa cors i “Per què no deixaràs de tenir por?”. Potser la que queda més fora de joc és “La llum s’acaba”, és la que sobta més quan s’escolta per primera vegada el disc i l’aire que té a Craig David no l’acaba d’ajudar.

Amb aquest segon disc Quart Primera han pujat de pis –valgui el símil-, han millorat i s’han superat a sí mateixos. Falta per veure com el defensaran en directe ja que portar dalt de l’escenari tot aquest component electrònic no serà senzill.