Àfrica continent poètic

En el marc de les activitats paral·leles de l’exposició “Making Africa” i del Barcelona Poesia, el passat 4 de maig es va celebrar al Pati Llimona una vetllada de celebració de la cultura africana i sobretot de la seva poesia. Organitzava Radio Africa Magazine: un “altaveu cultural alternatiu” i una finestra a l’univers africà. La primera retrospectiva de poesia del continent que es realitzava a Barcelona, comissariada per Clara Nuñez, va ser conduïda per Agnès Agboton (Benín), escriptora i poetessa, i Sergio Aparicio aka Creisy Lyon (Barcelona/Guinea Equatorial/Camerun), artista i músic. Van recitar poemes en francès, català, castellà i gun, movent-se per tot el continent i pels segles XX i XXI. Acompanyava al so dels poemes una animació de vídeo d’Adiva Koenigsberg: paisatges nebulosos, colors vius i cossos fragmentaris, desfilaven per la pantalla i es repetien rítmicament.

El recital va començar amb la poesia combativa de la Negritud, que s’inicia als anys trenta del segle passat i s’intensifica durant les lluites per la independència dels anys cinquanta i seixanta, amb autors com Léopold Sedar Senghor, Wole Soyinka, Christopher Okigbo. El poema “El soplo de los ancestros” de Birago Diop – un dels fundadors del moviment de la Negritud – ha esdevingut un himne. Aquestes són les seves primeres estrofes:

“Escucha más a menudo
A las cosas que a los seres,
La voz del fuego se escucha,
Escucha la voz del agua,
Escucha en el viento
Al zarzal sollozando:
Es el soplo de los ancestros.

Aquéllos que han muerto no se han ido nunca
Están en la sombra que se alumbra
Y en la sombra que se espesa,
Los muertos no están bajo la tierra
Están en el árbol que se estremece,
Están en la madera que gime,
Están en el agua que corre,
Están en el agua que duerme,
Están en la cabaña, están en la multitud
Los muertos no están muertos.”

Durant els anys setanta trobem un període de “desencant”, del que vam poder sentir “Cada uno muere solo como puede” de Tchicaya U’Tamsi. Als anys vuitanta emergeix una nova generació de “dones rebels” que, des de la posició de “Mujer y negra”, com diu el títol d’un poema de Monique Ilboudo – primera novel·lista de Burkina Faso – parlen per primera vegada sobre elles mateixes, qüestionen el sistema patriarcal parlant obertament de sexualitat femenina o criticant les polítiques dels seus països. Veronique Tadjo, tot i ser d’aquesta generació, va decidir distanciar-se d’aquesta postura, prenent un rumb nou en el seu context i que ara és el predominant en la poesia del continent: parlar de la diferència és una opció però no ha de ser una obligació, el punt de partida original de l’expressió és el fet de ser humans. “El Cocodrilo” és un poema que parla des de l’humor i el joc d’un cocodril que no vol ser-ho, un cocodril que no és com tothom considera que són els cocodrils. Les últimes estrofes del poema diuen així:

“Cada vez que sale del agua
los pescadores tiran lanzas
los niños huyen
las chicas abandonan sus jarros

Su vida es una vida
de soledad y de tristeza
Una vida sin amigos y sin cariño
Sin ningún lugar que visitar

En todas partes, extranjero
Un cocodrilo
vegetariano
bueno y generoso
que tiene un horror
terrible de la sangre

Por favor
Escríbele,
Escribe a:
Cocodrilo Amable, isla nº3
Cuenca del Río Níger”

Cap al final del recital, les veus d’Agboton i d’Aparicio deixaven pas a les de tres poetes africans contemporanis – Obii, Tina Abena OForiwa i TJ Dema – enregistrats recitant els seus propis poemes en anglès. Aquests àudios formen part de l’extensa base de dades que recull el projecte Badilisha Poetry X-Change, afincat a Ciutat del Cap. Amb poemes de més de 350 poetes i de més de 24 països, el projecte serveix com a altaveu de l’actualitat de la poesia africana. Tancaven el recital els vibrants versos del final de “Neon Poem” de TJ Dema:

“Anyone, give me a neon poem:
a black, red, white, yellow, purple, pink, even lime poem
that will teach all other wannabe poems
how to grow up and become real type poems,
because poems are bullshit
unless they teach;
they serve absolutely no purpose
unless they reach
someone.”

Podeu consultar el programa d’activitats de ‘Making Africa’ als Centres Cívics aquí.