A contrapeu amb Xavi Múrcia

12.11.2012

No hi ha res com arribar “Nel mezzo del cammin di nostra vita”, que diria el Dant, i comprovar que fa estona que has deixat enrere la cruïlla i que avances amb passa ferma per una “selva oscura” que no t’és del tot desplaent. I no t’és desplaent perquè és el que has escollit: has pres decisions, t’has arriscat i has encarat els perills que han d’arribar.

 

Xavi Múrcia

 

Xavi Múrcia va arribar a la cruïlla com a autor i com a músic just abans de compondre el seu primer disc en solitari, Electrocançó, que va publicar l’any 2010. En aquell moment va fer un alto en el camí, va donar un cop d’ull enrere i va llançar un crit en forma de dotze cançons elèctriques, sorgides de l’entranya, inclassificables.

La cruïlla ha quedat enrere perquè en Xavi Múrcia no s’ha aturat; ha continuat fent camí per terrenys poc fressats, que són els que li agraden. I aquest trajecte ha donat finalment un fruit madur, intens, que té el regust de l’estil compositiu que sempre ha caracteritzat en Múrcia i l’aroma d’unes lletres rodones que li serveixen per explicar la seva visió del món. Un fruit anomenat A contrapeu.

 

 

Davant la immensitat que ens envolta, cadascú es fa les preguntes que vol o pot. En Xavi Múrcia, propietari d’una personalitat rabent i indòmita, dissecciona a la perfecció una part de les seves incògnites. La punta d’iceberg d’un jornaler inquiet. La providència, a voltes, és gentil. Després del tast enèrgic que fou Electrocançó, ens serveix ara A contrapeu, catàleg més reposat de fets i estats. Treball fet a consciència, com qui del blat en fa pa, Xavi Múrcia extreu del garbuix universal les idees, les línies, els sons que componen la seva creació més serena. No parlarem dels temes, dels referents o estils. A contrapeu s’assaboreix sense els escarafalls de les coses preconcebudes i expectatives apreses. S’assaboreix lentament, capa a capa, i com ens passa quan a la copa hi ha un bon vi, el plaer s’obté prestant-hi tota l’atenció. Parlaria d’un grapat de músics absolutament bons, del meravellós embolcall que ha dissenyat la Núria Casanova per al CD, i tot serien obvietats.

Us exhorto, doncs, que abandoneu la por del desconegut si no sabeu encara de què us parlo i no us perdeu el concert de la gira que us caigui més a prop. Comprovareu la dimensió justa d’un luxe escàs.

 

 

Etiquetes: