CINANIMA. Enmig d’un paisatge desolat circula un tren

5.12.2014

Entre el 10 i el 16 de novembre va tenir lloc el 38è Festival Internacional de Cinema de Animaçâo d’Espinho, Portugal, conegut amb les sigles CINANIMA. El cartell d’aquesta edició va ser dissenyat per l’artista Joâo Machado, és un cas poc corrent de fidelitat, ja que ha estat l’autor dels cartells des de l’inici del festival, el 1976.

Fuligem

Fuligem ha guanyat el gran premi

Els organitzadors, majoritàriament voluntaris de la cooperativa d’acció cultural “Nascente”, es van sorprendre agradablement de l’augment de curtmetratges enviats a concurs, uns 1300. Se’n va fer una selecció de 60 per omplir les 6 sessions competitives de cada nit. També el nombre de llargs va augmentar: enguany 4, respecte dels 2 de l’any passat.

El públic, essencialment infantil als matins i més adult a les tardes-nits, va rondar els 14.000 assistents. El temps enguany no va acompanyar, però la meteorologia no va resultar una adversitat per al públic d’aquest veterà festival que va camí dels 40 anys i encara conserva unes dimensions humanes.

Els amics portuguesos amb els quals vam parlar estan seguint amb simpatia, més del que ens pensàvem, el procés independentista català. També estaven encuriosits per aquest tema els assistents francesos i belgues. Fa un any ni la premsa ni la televisió publicaven res sobre Catalunya, ara ja és habitual trobar-ne notícies als mitjans.

El palmarès

D’entre els diversos jurats, el principal és el que ha d’atorgar els premis als curts. El Jurat Internacional estava format per cinc membres: Afonso Cruz (Portugal), Bruno Collet (França), Katariina Lillqvist (Finlàndia), Olivier Vandersleyen (Bèlgica) i Rao Heidmets (Estònia).

Els premis atorgats corresponien a 11 categories diferents, algunes referents a la duració dels curts, d’altres als llargmetratges, al millor film de final d’estudis que porta el nom de “Premi Gaston Roch”, el del Millor cineasta portuguès i, per exemple, el que porta el nom del fundador d’aquest certamen: António Gaio.

En les diverses categories de curts hi ha inclosos els capítols de sèries de TV i els espots publicitaris —enguany absents— que haurien d’estar en categories diferents perquè es tracta de gèneres específics. La cerimònia de lliurament dels premis —austera, com obliguen els temps— va tenir lloc el dissabte 15 de novembre a l’auditori del Centro Multimeios i, com l’any passat, les meves previsions gairebé no van coincidir amb cap de les decisions que van prendre els membres del jurat.

Fuligem, el gran premi

Aquesta és la primera vegada que un curt portuguès ha obtingut el Gran Premi en tota la historia del CINANIMA, es tracta del film Fuligem (Sutge) dels joves realitzadors David Doutel i Vasco Sá, que també va obtenir el premi que porta el nom del fundador i director del festival, António Gaio, enguany absent del certamen per motius de salut.

Enmig d’un paisatge desolat circula un tren, un jove va tot sol en un vagó, en una via morta hi ha un altre vagó on juguen uns nens. El tren surt veloçment d’un túnel i es produeix, fatalment, l’inesperat. Malgrat que recorda la tècnica de la pintura animada, els seus autors han fet servir l’animació 2D.

De la categoria de llargmetratges (pel·lícules de més de 50 minuts), el film O menino e o mundo (El nen i el món), (Brasil 2013), d’Alé Abreu, va obtenir el Premi del públic, que altres anys anava destinat als curts. Un film lluny dels estereotips de les actuals pel·lícules d’animació infantils, en què el protagonista, un nen petit, va descobrint la realitat d’un món que ignorava. L’acomiadament de la feina del seu pare a causa de la mala salut, la deshumanització, la uniformització, la destrucció del planeta (com la desforestació de l’Amazones), les cadenes de treball explotadores, etcètera. Tot això, amanit amb els fragments musicals més amables, com la desfilada de la samba o la collita del cotó.

O menino e o mundo

O menino e o mundo

D’entre les pel·lícules restants, destacaré una divertida obra, The Hussites (Els Hussites), (República Txeca 2013), del conegut director Pavel Koutský, destinada més aviat a un públic adult i juvenil. En aquest film es refà la historia de Txèquia, preguntant-se què hagués succeït si no hagués tingut lloc l’episodi de la defenestració dels Hussites no hagués tingut lloc i, en canvi, aquests haguessin embarcat cap a Amèrica.

Els curts

El Jurat va atorgar el Premi especial del Jurat a Coda, un macabre i curiós curt on es narra l’accident mortal d’un jove embriac que s’atreveix a negociar amb la mort quan, evidentment, té les de perdre. El curt és d’Alan Holly (Irlanda 2014).

Més encertat fou el guardó atorgat a Mi ne mozhem zhit bez Kosmosa (No podeu viure sense el Cosmos) de Konstantin Bronzit (Rússia 2014), que obtingué el premi al millor curt de fins a 24 minuts. És un cant a l’amistat i l’afecte entre dos amics que s’entrenen durament per tripular un coet, però un cop a l’espai es produeix un accident i un d’ells no torna. El que resta, desolat, acaba per anar-se’n de l’acadèmia astronàutica.

El Premi jove al cineasta portuguès de més de 18 anys fou per a Foi o foi (Hi havia un fil), Portugal 2014, de Patricia Figueiredo, on es presenten diverses escenes quotidianes a través d’un fil d’estendre la roba, en una tècnica que alterna el dibuix sobre paper amb el 2D.

Sale gueule (Gola bruta), amb el títol portuguès “Mutilado”, d’Alan Fournier (Canadà 2014), va obtenir un dels premis de la categoria “Sereia Animada” (Sirena Animada), destacable per la historia d’un mariner a qui li manca un ull, dedicat a faroner en un paratge hostil de la costa que sofreix una impressionant tempesta.

The Hussites

The Hussites

Altres curts

A Dinner for few (Sopar per a alguns) el seu autor Nassos Vakalis (EUA 2014), ens presenta de forma al·legòrica una situació ben actual. El “sistema” fa que uns pocs gaudeixin de quasi tots els recursos mentre que la majoria s’ha d’acontentar amb les engrunes. En un sopar els comensals: banquers, jutges i autoritats religioses, tots amb rostre de porc mengen insaciables. Mentre a sota, una tropa de gats famolencs decideixen que ja no en tenen prou amb les almoines que cauen de les estovalles i s’atreveixen a pujar a la taula i a molt més…

Oripeaux (Oripells), (França 2014), de Sonia Gerbeaud i Mathias De Panafieu, ens presenta el missatge on les bèsties que anomenem salvatges poden arribar a ser més humanes que alguns homes mitjançant la historia d’una joveneta que es fa amiga d’una família de guineus.

Pilots on the way home (Pilots camí de casa) de l’equip format pel veterà director estonià Priit Parn i la seva dona Olga (Estònia i Canadà 2014). Visió personal del retorn cap a casa de tres pilots d’aviació a través d’una meditació satírica sobre el sexe i les relacions entre homes i dones. Destacar l’originalitat com l’acte sexual es mostra a través del Kamasutra hindú, després emprant l’estil dels gravats eròtics japonesos i finalment exposant l’estil francès.

Symphony nº 42 de Réka Bucsi (Hongria 2013). Es tracta d’un exercici de bon humor en què l’autor satiritza els humans mitjançant gags ximplets i irracionals: un centaure barbut jugant al tennis, un pintor que pinta cercles al llom d’uns dofins, una llama-bicicleta…

Zebra de Julia Ocker (Alemanya 2014). Els bons gags humorístics constitueixen un plus perquè un film sigui recordable. Aquí una zebra en topar contra un arbre fa que les seves característiques ratlles vagin canviant per originar noves formes. Al principi l’animal s’emprenya, però després n’està la mar de content per l’èxit que obté entre els seus congèneres.

Dimitri à ubuyu d’A. Lecrux, T. Drouet, B. Tesseur i S. De Beul (França 2014). Malgrat que és segurament un capítol de sèrie de TV “perdut” entre els curts, és interessant per presentar als infants la cooperació i l’amistat en contra de la competició, que porta a la solidaritat per resoldre un problema. Un ocellet perd els seus pares enmig d’una tempesta viatjant des d’Europa cap a l’Àfrica. Però a l’Àfrica, Dimitri trobarà una colla d’amics que l’ajudaran a retrobar als seus pares.

Coda

Coda

Fora de concurs

Entre les retrospectives d’aquest CINANIMA 2014 destacaré les sessions dedicades al cinema de la Bretanya francesa i les del centenari de la Primera Guerra Mundial. La sessió d’obertura del festival fou a càrrec de Le soldat méconnu (El soldat desconegut) de Jérémie Malavoy (França 2014), un llarg amb dibuix animat i imatges documentals d’arxiu que ens conta el fet real de la mala fortuna del soldat Trebuchon que fou el darrer soldat mort en la Guerra quan ja s’havia signat l’Armistici.

Així com les dues sessions de curts dedicades a aquest mateix esdeveniment històric, entre els quals un basat en un fet real que explica com un dia de Nadal, francesos i alemanys van interrompre la batalla per confraternitzar i jugar un partit de futbol per després retornar a les trinxeres i continuar amb la guerra.

Per acabar citaré l’obra del navarrès Angel Sandimas, formava part d’un dels jurats, el curt Gernika sobre el bombardeig franquista d’aquella vila basca. L’obra fou premiada l’any passat a la secció “Sereia Animada” i a més tingué lloc una conferència sobre la realització d’aquest curt.

La maleta animada

En portuguès es diu “Mala da imagem animada”, es tracta d’una petita maleta que conté una sèrie de joguines òptiques –“brinquedos”– com el taumàtrop, el folioscopi, el zoòtrop i d’altres, per ensenyar en cursos i tallers els fonaments de la imatge animada tant a infants com a adults. El pack es ven al mòdic preu de 20 euros.

Per acabar diré que l’organització de CINANIMA ha emparaulat ja el compromís per programar dues sessions de cinema d’animació catalana per al proper festival el novembre de 2015. Confio en què aquest cop a la casella on diu “nacionalitat” es pugui posar per fi “Catalunya”, almenys comptem amb la simpatia d’aquest país de l’altre costat de la península Ibèrica.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. Gràcies per tota aquesta extensa información. I si en proper any es pot fer la programació dedicat al cinema d´animació catalana fantastic i més si és en nom de Catalunya. Sort.