Ferida arrel: Maria Mercè Marçal

Aquest dissabte 3 de maig a les 12h podeu veure al Centre Fraternal de Palafrugell el documental Ferida arrel: Maria Mercè Marçal, un film imprescindible per entendre el món de la poeta d'Ivars d'Urgell. La projecció forma part de la programació del Festival Flors i violes.

Aquest dissabte 3 de maig a les 12h podeu veure al Centre Fraternal de Palafrugell el documental Ferida arrel: Maria Mercè Marçal, un film imprescindible per entendre el món de la poeta d’Ivars d’Urgell. La projecció forma part de la programació del Festival Flors i violes. Recuperem la ressenya que en va fer Judith Vives arran de l’estrena.

La 20ena Mostra de Cinema de Dones es va inaugurar oficialment amb un film col·lectiu que recull la mirada d’una vintena de realitzadores catalanes a una de les figures femenines més destacades de les lletres i la cultura del nostres país. ‘Ferida arrel: Maria Mercè Marçal’ és un projecte impulsat pel director i productor Fran Ruvir (que està a punt d’estrenar la seva opera prima ‘Orson West’ i a qui s’haurà de seguir la trajectòria) i que ha comptat amb el suport de la Fundació Maria Mercè Marçal. ‘Ferida arrel’ recull de 22 peces dirigides per tantes directores, algunes de trajectòria consolidada com Judith Colell o Rosa Vergés, i d’altres que aspiren a convertir-se en les futures promeses del cinema català. En els problemes dels films col·lectius acostumen a radicar, també, les seves pròpies virtuts. Per separat, cada episodi es veu sotmès al seu propi examen: hi ha treballs notables i exercicis que necessiten millorar. És fa difícil treure una nota mitjana en un projecte que combina tants formats i narratives: cinema, poesia, dansa, videoart. Es poden qüestionar algunes decisions formals, com ara la reiteració de temàtiques i poemes, i potser, per això mateix, preguntar-se si calien 22 episodis, que allarguen innecessàriament el film quan ja sembla que està tot dit. En conjunt, però, en resulta una aproximació personal i íntima al sentir de la poetessa, a través del diàleg proper que les directores estableixen amb la seva obra, els seus temes recurrents i, al capdavall, la seva pròpia vida. La maternitat, la feminitat, la terra, la malaltia, la mort, la vida… són presents en aquest retrat col·lectiu, que reivindica els versos de Maria Mercè Marçal, però que ens acosta al seu sentir més íntim com a dona, com a mare, com a poetessa i com a lluitadora. Destacable, en aquest projecte, la col·laboració de la filla de Marçal, Heura, que ha cedit fotografies i vídeos domèstics que ens aproximen encara més a aquesta intimitat creadora i vital.

L’atzar va voler que el mateix dia en què s’anunciava el rescat de la banca espanyola, es projectés a la Mostra de Cinema de Dones la pel·lícula grega ‘Attemberg’. Al voltant del director Yorgos Lanthimos, responsable de Canino i Alps, ha sorgit tot un moviment renovador dins el cinema grec en el qual també destaca la productora i directora Athina Rachel Tsangari. El seu darrer film, ‘Attemberg’, s’emmarca perfectament en els paràmetres d’aquest nou cinema hel·lènic, minimalista i críptic, que comparteix trets i temàtiques comuns com les perversions en l’educació, les limitacions del llenguatge i també d’alguna manera, els efectes de la crisi. El film té com a protagonista a Marina, una jove de 23 anys, sexualment inexperta, que viu amb el seu pare moribund en un poble industrial on ni ella ni la seva amiga Bella acaben d’encaixar del tot. En la seva economia narrativa, el film suggereix més que no expressa: les dues amigues emulant els “silly walks” dels Monty Python, o el pare moribund reflexionant sobre el segle XX que s’ha extingit i el futur incert que es llega als joves, són algunes de les imatges que més diuen d’aquest film que, també, juga a la provocació amb les seves explícites seqüències sexuals i els seus moments d’absurd. A la projecció a la Filmoteca hi va assistir una de les actrius protagonistes, Evangelia Randou, que va explicar detalls sobre els mètodes de la directora, molt interessada en el treball físic dels actors. Randou, òbviament, va parlar de la crisi, el rescat i els seus efectes a Grècia, i va alertar de la fuga de talents que pateix el país, on ja només és possible dur a terme producció cultural de molt baix pressupost, com és el cas d’‘Attemberg’.

La Mostra de Cinema de Dones va arrencar i es va clausurar a la fresca. La sessió inaugural, com és habitual des de fa anys, va tenir lloc el dijous, dia 7, a la plaça de la Virreina de Gràcia. Allà s’hi va projectar la pel·lícula noruega ‘Siempre feliz’, d’Anne Sewitsky, una comèdia agredolça sobre les relacions de parella. A partir del personatge sempre somrient de Kaja, el film mostra les aventures, flirtejos, enamoraments i intercanvis de parelles entre un matrimoni avorrit i una parella aparentment feliç i perfecta. Aquesta variant sui generis de les “afinitats electives” punteja les diferents situacions amb uns curiosos interludis musicals cantats, i amb un humor nòrdic que en algun moment pot deixar una mica fred l’espectador mediterrani.

Blog de Judith Vives: espai isidor

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació