Maria Nunes

L'art no pinta res

Any 2037, regna una brutal crisi financera, la Unió Europea s'ha dissolt, a Espanya ha guanyat les eleccions un partit populista i la moneda de curs legal torna a ser la pesseta.

Oriol Osan

Qui no mor, a l’Iraq?

El mèrit de la proposta, més enllà de resumir el primer text literari escrit de la Història, és la combinació del teatre tradicional amb la nova dramatúrgia.

Ana Prieto Nadal

Batecs que travessen el segle

Oriol Broggi, amarat de l’univers Mouawad, ha interioritzat la seva poètica i aconsegueix dur a molt bon port la que és potser la menys agraïda, per pràcticament inabastable, de les peces de La sang de les promeses.

Clara Aguilar

Quan la vida esclata en mil bocins

La poètica hi és, i un cop més Broggi està a l’altura. Com a ambaixador de l’obra de Mouawad, el públic català probablement acabarem confonent el món del dramaturg amb La Perla 29.

Ignasi Roda

El meu manifest

Parlo com a actor, i com a director, i com a escenògraf, i com a il·luminador, i com a figurinista, i com a dramaturg, i com a professor, i com a tramoia, i com a productor, i com a promotor, i com a gerent...

Abel Lacruz

A la merda els homes!

Obres com les de Mercè Rodoreda continuen sent més necessàries que mai perquè encara vivim en un món en què es tracta la dona com una subalterna de l’home.

Ester Guntín

La beauté segons Kylián

Des dels seus anys com a director artístic del Nederlands Dans Theater, Kylián ha creat més de cent ballets representats arreu del món convertint-lo en un dels coreògrafs més reconeguts del segle XX i XXI.

Patricia Gabancho

Sorpresa Brecht

Aquell Brecht malhumorat i una mica autoritari s’ha esvaït i ens queda un home que mira al seu voltant i no li agrada el que veu.

David Bueno

L’honestedat de la guerra

La pregunta que plana sobre l’espectador gira al voltant de la suposada honestedat que mou als periodistes a agafar una càmera o una gravadora i plantar-se al mig de la guerra.