Ivan Alcázar Serrat

L'acte potent de la Societat Doctor Alonso

Ells giren i giren, viatgen pel món i tornen al seu llogaret de l'Empordà, la bombolla que els permet gaudir de la distància i fugir de la impostura i el soroll. Una galàxia compartida amb altres perifèrics neorurals i entotsolats, tocats per la vareta "bergeriana"

Ana Prieto Nadal

De la novel·la gràfica al teatre

La novel·la gràfica de Karasik i Mazzucchelli constitueix un estrany doble, un Doppelgänger del llibre original de Paul Auster. La companyia Obskené traça, amb la seva versió escènica, una nova pirueta intermedial.

Oriol Puig Taulé

Reus és circ, vermut i magnesi

Un cap de setmana al Trapezi de Reus permet fer-nos una bona idea de l'estat actual del circ a Catalunya i a Espanya, ja que podem veure-hi les propostes més variades en una ciutat amable i on tot queda molt a prop.

Clàudia Brufau

De ruta pels planetes Trapezi

En només set hores i escaig de ruta pel Trapezi 2017, un passa de sala a pista, de plaça a carrers, i s’adona que no només existeixen mil i una disciplines i formats en el circ actual; sinó que cada companyia o artista és d’un planeta diferent.

Ester Guntín

'Bach' o la poètica de l'escolta

El negre de la ballarina sobre el blanc de l'escenari (alhora emmarcat dins el negre de la Sala Hiroshima) se superposen en un delicat minimalisme que va més enllà de l'espai escènic.

Oriol Puig Taulé

HomaaaaaaaAAAr!

Des del minut zero aconsegueix posar-se el públic a la butxaca, ens té embadalits de la primera a l'última rèplica, i diu el text com si hagués estat escrit abans d'ahir.

Oriol Osan

Jocs de parelles a 'Ignots'

El Maldà la torna a encertar. Aquesta vegada amb una peça senzilla però rodona, no apta, això sí, per a parelles avorrides que vulguin experimentar.

Ester Guntín

"Betroffenheit" i l'inexpressable

El fet que el ball i les paraules estiguin tan bé entrelligats demostra el talent de Pite i Young, i una cosa molt difícil d'aconseguir: que aquestes dues expressions artístiques es produeixin gairebé de forma simètrica

Maria Nunes

L'art no pinta res

Any 2037, regna una brutal crisi financera, la Unió Europea s'ha dissolt, a Espanya ha guanyat les eleccions un partit populista i la moneda de curs legal torna a ser la pesseta.

Oriol Osan

De Manhattan a Breaking Bad

'Refraccions' no enganya. Versa sobre el trencament d’una parella, de com ella el deixa a ell, després d’anys de relació. Ho explica al públic Sergio Matamala només arrencar l’obra, així que no fem cap spoiler.

Oriol Osan

Qui no mor, a l’Iraq?

El mèrit de la proposta, més enllà de resumir el primer text literari escrit de la Història, és la combinació del teatre tradicional amb la nova dramatúrgia.

Oriol Puig Taulé

OlooooooOHt!

Acabat el Sismògraf i retornats a casa, encarem aquesta segona i última crònica amb una barreja de dolça ressaca i sentiment d'enyor, perquè el Sismògraf ja s'ha acabat.

Ana Prieto Nadal

Batecs que travessen el segle

Oriol Broggi, amarat de l’univers Mouawad, ha interioritzat la seva poètica i aconsegueix dur a molt bon port la que és potser la menys agraïda, per pràcticament inabastable, de les peces de La sang de les promeses.

Clara Aguilar

Quan la vida esclata en mil bocins

La poètica hi és, i un cop més Broggi està a l’altura. Com a ambaixador de l’obra de Mouawad, el públic català probablement acabarem confonent el món del dramaturg amb La Perla 29.