Maria Nunes

Un niu buit, ple de tòpics

Trobo molt més moderna, més actual i més profunda, encara avui, la 'Casa de nines' que Henrik Ibsen va escriure exactament cent anys abans que nasqués l’autor de 'La mare'.

Clara Aguilar

Des d’on mirar el mar

Com a espectadors, ens traslladem d’una olor a l’altra a través de la música, els audiovisuals i la paraula que parteixen d’experiències viscudes pels propis intèrprets.

Ivan Alcázar Serrat

Koltès: desig hermètic

El desig apareix com el centre i el motor de tot plegat, un constructe filosòfic ple de simbolismes que proposa també als personatges un altre desafiament: el de la comprensió de l'altre.

Clara Aguilar

Non esiste l'amor

Tot i que fa la sensació de ser d’aquell tipus d’actrius que no busquen el protagonisme d’un rol principal, a Aubert el personatge li va com anell al dit.

Ester Guntín

La beauté segons Kylián

Des dels seus anys com a director artístic del Nederlands Dans Theater, Kylián ha creat més de cent ballets representats arreu del món convertint-lo en un dels coreògrafs més reconeguts del segle XX i XXI.

Clàudia Brufau

Wilde, incombustible a La Seca

Sergi Mateu interpreta tots els papers de l’auca a 'Sempre teu, Òscar' –els ficticis i els reals– amb fluïdesa mitjançant els gests més petits i mesurats, la modulació de la veu i la mirada.

Oriol Toro

La bufonada de la Taverna

Haig de dir que em trec el barret davant de l'esforç dramatúrgic que han fet Martí Torras i Denise Duncan. Dit això…, no vaig entendre 'La taverna dels bufons'.

Bernat Puigtobella

Galindaines

Los Galindos fan un circ intimíssim, un circ de proximitat, molt exposat, que no amaga les pífies humanes dels acròbates i artistes.