Barcelona, 18 de Maig 2013
 
Josep Maria Fulquet

La “follia” dels nostres poetes eren, no sé si estranyes, però sí d’una gran intuïció, perquè a la tendra edat de vint anys ja tenien clar on era la menjadora.

Ramon Ramon

Eliade ens situa dins de l’atzucac existencial més fosc: el de les “probabilitats” de la felicitat.

Conrad Dalmau

El món de la cobla no guanya per a disgustos: primer la cobla a baix cost i ara un concurs de “sardanes de caire popular”. Què farem a la propera?

Núvol. Barcelona

Ens riem del #Wert i de qui el vetlla

José Ignacio Wert ha posat en marxa una croada contra el català: la wertíada. Els ninotaires del Web negre n'han pres nota i ens han fet més suportable el mal tràngol. Us oferim aquí una antologia de vinyetes que el deixen verd, amb un sumari dels millors articles publicats sobre l'afer Wert.

Josep Bargalló. Barcelona

Wert contra l'escola

La immensa i justificada polseguera que ha aixecat l'atac al model lingüístic de la nostra escola per part del ministre Wert i el seu esborrany de la Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa no ens ha d'amagar, però, que la llengua no és l'únic objectiu del ministre-hooligan.

Bernat Puigtobella. Caldes d'Estrac

Perejaume, el maniobrer

Perejaume ha comissariat l'exposició 'Nocturn diürn, Sant Pol de Mar, 1911-1980', que es pot veure a la Fundació Palau de Caldes d'Estrac fins al 26 de setembre. De visita obligada per a tots aquells que vulguin conèixer un racó singular de la història de la pintura catalana i l'obra del mateix Perejaume.

Biel Barnils. Folgueroles

En defensa de Jacint Verdaguer

Del 17 al 26 de maig Folgueroles (Osona) acull la Quinzena literària, és a dir, un grapat d’activitats relacionades totes amb “el príncep dels poetes catalans”, com el va arribar a qualificar l’exagerat Josep Torres i Bages.

Núvol. Barcelona

Avui anem al teatre

Voleu anar al teatre aquest cap de setmana. Hi ha propostes per triar i remenar. Núvol us presenta recollits aquí els articles #postfunció de les obres que trobareu actualment en cartellera als teatres de Barcelona.

Aída Pallarès. Barcelona

L’univers d’Enric Cambray

'Els guapos són els raros' d’Enric Cambray és un muntatge fresc, original i divertit que reflexiona sobre l’èxit, el fracàs i la crueltat d’una societat que en el pati de l’escola ens divideix en guais o losers. El podeu veure al Teatre Gaudí de Barcelona.

Pau Vadell. Palma

Cinc anys de Pedra foguera

Aquest mes de maig fa cinc anys que es publicà l'antologia Pedra foguera. A l'actualitat n'han aparegudes moltes i aquest és un símptoma de salut literària del país. Els catàlegs de poetes i una petita mostra de la seva obra permet crear circuïts de recitals i nodrir els festivals que es van celebrant arreu del país.

Salvador Alsius. Barcelona

Enrenou rima amb Mou

Morinho és un dels protagonistes dels #alsigrames satírics que cada dia Alsius dispensa a l'actualitat. Aquests últims dies els damnificats dels versos d'Alsius són Mourinhio, Granini, Pere Navarro, Carme Chacón, La Soraya, els bancs i la fiscalia.

Xavier Serrahima. Terrassa

Alice Munro. Estimada vida

Club Editor publica 'Estimada vida', un nou recull de narracions d’Alice Munro traduïdes per Dolors Udina. Unes narracions que són novel·les condensades, poblades —o, més aviat, habitades— per uns personatges d’una pregonesa insospitada en la seva brevetat.

Roger Ferrer Ventosa. Barcelona

Contra Tàpies

Dijous passat es va celebrar a la Fundació Tàpies la primera de les visites comentades per Valentín Roma, un dels dos comissaris de l’exposició Contra Tàpies, guiatge que es repetirà tots els dijous del present mes. Roger Ferrer Ventosa hi va ser i ens ho explica a Núvol.

Oriol Puig Taulé. Barcelona

Un terrorista a casa

Una parella, una taula i tres àpats. I un terrorista. Atresbandes ha construït un espectacle senzill, efectiu, curt i ben fet. La Sala Beckett acull Solfatara fins el 26 de maig.

+ Articles   
Caçar l'instant
Per decisió unànime del jurat, la fotografía va guanyar el Premi Especial Solidaritat d’aquella Primavera Fotogràfica
Un estat sense literatura?
Ara tenim una (molt bona) literatura sense estat, acabarem tenint un estat amb una literatura (catalana) gairebé testimonial?